Diversos investigadors han examinar característiques en nens i adolescents que serveixen per diferenciar als joves psicopàtics dels seus pares. Frick va postular que els nens que tenen tant problemes conductuals com trets de crueltat/ falta d’emotivitat són molt semblants als psicòpates adults (Frick & Marsee, 2006). Les investigacions de Lynam (1996) van identificar a un subgrup de nens que tenen tant problemes de conducta com problemes de hiperactivitat/impulsivitat/dèficit atencional, que s’assemblarien a la conducta dels psicòpates adults. A pesar de que aquestes teories identifiquen dues vies separades per a la psicopatia a la vida adulta, tant els estudis de Frick com els de Lynam han mostrat que hi ha un subgrup de nens, les personalitats i conductes dels quals els diferencien del altres nens, i que els problemes conductuals per sí mateixos no són suficients per a fer aquesta diferenciació. També hi ha evidència substancial de que instruments com el Psychopathy Checklist-YV (versió juvenil) i el Youth Psychopathic Traits Inventory (YPI) són formes confiables i vàlides de identificar característiques psicopàtiques en els joves.
Una de les raons per les que no etiquetem als nens i adolescents com a psicopàtics és per evitar les conseqüències negatives de l’etiqueta “psicopatia”. El terme té moltes connotacions negatives, i hi ha evidència de que rètols com “psicòpates” o “malalts mentals” poden fer molt mal la manera en que els joves són tractats pels seus pares i professors. Exemples de com aquestes etiquetes poden fer mal, inclouen el negar tractament a aquell qui degut a la creença de que ell o ella no poden ser subjectes de teràpia, derivar a un adolescents al jutjat de adults i tractar de influenciar en el jutge perquè apliqui un càstig més sever (incloent la pena de mort) basant-se en que algú és intractable. Per tant, s’ha de tenir molta cura quan s’aplica el terme “psicòpata” o “psicopàtic” per a descriure a un jove.
Una altre de les raons per no a etiquetar a un nen com a psicopàtic és que entre la infantesa, l’adolescència i l’adultesa es poden produir canvis significatius, en particular quan es realitza una intervenció intensiva.
Si us plau tingui en compte que fins i tot quan els estudis empírics mostren l’existència de símptomes que indiquen un pitjor pronòstic, existeixen nens que canvien cap a millor amb el temps. El pronòstic és un concepte estadístic que perd par del significar quan considerem el nen com un cas particular. No podem predir en el cas de qualsevol nen en particular quin serà el resultat final quan sigui adult. Per tant, és aconsellable fer que totes les famílies que tracten amb nens psicopàtics tinguin disponible un tractament intensiu.
