Els subjectes amb característiques psicopàtiques sovint són atrets per grups de afinitat-grups de persones amb les que comparteixen valors, creences o interessos comuns ja siguin religiosos, polítics o socials. La confiança col·lectiva que es membres de aquests grups tenen entre sí i el seu sistema comú de creences proporciona una disfressa inigualable per a la persona amb psicopatia. El psicòpata té l’habilitat d’imitar a la perfecció les creences o valors del grup mentre està en presència dels seus membres. Com a resultat, es guanya ràpidament confiança i és menys probable que siguin descobertes les seves verdaderes intencions. Els seus motius reals poden incloure, tot i que no es limiten a això, recolzament financer (incloent fraus d’inversió), establir credibilitat personal, apropar-se a subjectes vulnerables que puguin satisfer els seus desitjos sexuals i/o desitjos de poder i control sobre els voluntaris o bé rols de lideratge pagats o qualsevol de les necessitats que tingui en el moment. Aquells que són més adeptes a cometre aquest tipus de fraus són els psicòpates que ingressen als grups a través del desenvolupament de una amistat amb un dels seus membres, el qual el presentarà a la resta com a “un dels nostres”. El resultat aleshores és el de “una guineu a un galliner”.
Els grups religiosos en particular, poden ser blancs fàcils de manipular degut a que tenen qualitats compartides com per exemple l’acceptació de nous membres de una gran varietat d’estils de vida i amb diferents antecedents, la capacitat de perdonar els errors del passat i la tendència a assumir que aquells que s’incorporen al grup tenen creences i valors similars. Els membres de grups de treball de addiccions, especialment els recent incorporats que venen en estat de crisi, poden ser vulnerables als psicòpates. Als grups de ajuda és pràctica comú compartir les històries de vida i les lluites per les que han travessat els seus membres, cosa que augmenta la seva vulnerabilitat. Fins i tot membres de grups financers i empresarials de alta sofisticació tal com els clubs de inversió, poden ser víctimes de l’encant i la seducció de un psicòpata de bon aspecte, ben vestit, ben carismàtic i aparentment amb bones connexions. Desafortunadament i per múltiples raons, fins i tot després de haver sigut convertits a víctima, molts membres del grup de afinitat poden negar-se a afrontar la realitat respecte el psicòpata. Sovint racionalitzaran el per què ell o ella es va aprofitar del grup i continuaran creient que aquella persona té un bon cor. Alguns membres del grup de afinitat fins i tot recolzaran la causa del psicòpata i el defensaran quan algú qüestioni les seves conductes o els seus motius.
Existeixen varies raons per les que els psicòpates se senten atrets per les esglésies, sinagogues, mesquites i per les que poden ser el seu blanc a diferents nivells. Poden haver assistents psicopàtics. Aquells que ocupen rols de lideratge, tan els remunerats com els voluntaris, poden ser psicopàtics. Els trenquis a les esglésies poden ser liderats per un psicòpata que dirigirà de nou el grup. L’estructura de moltes esglésies col·loca els seus líders espirituals a posicions de poder, quelcom que busquen els psicòpates. Alguns d’ells poden assistir al seminari o altra forma d’educació formal i a no ser que els seus verdaders motius siguin exposats, poden graduar-se i arribar a ser líders a diferents esglésies. A més, les congregacions menys organitzades non sempre tenen líders formalment entrenats (per exemple sacerdots o ministres ordenats com a tal), la qual cosa fa més fàcil que el psicòpata carismàtic s’elevi a posicions a les quals l’encant i la manipulació poden ser eines eficaces. Les esglésies més estructurades poden ser menys vulnerables, d’altres que funcionen amb voluntaris amb rols de lideratge laic importants poden permetre que els psicòpates presideixin un grup pel poder i l’atenció, aspecte que els atrau. Els individus sovint es bolquen a les seves comunitats religioses per buscar recolzament en moments de tensió, quan poden estar sentint-se debilitats espiritual u emocionalment, situació que sovint aprofiten els psicòpates de manera que usen la religió com una forma de depredació de les persones. Els grups de solters especialment a les esglésies més poderoses econòmicament, sovint són un objectiu desitjable. Hi ha saviesa en un grup de afinitat quan tenen una mirada previnguda en front els recent arribats fins que provin que són confiables. Aquesta pràctica pot ajudar però no és garantia de immunitat enfront la infiltració.
Nota: Aquesta pregunta freqüent va ser escrita basada en l’experiència de les víctimes i dels supervivents.
Babiak, P. & Hare, R.H. (2006). Snakes in suits: When psychopaths go to work. New York: Regan Books/Harper Collins.
Carozza, D. (2008). Identifying psychopathic fraudsters: These men know ‘Snakes in Suits’. Fraud Magazine. http://www.fraud-magazine.com/article.aspx?id=404
Schug, R. & Ricke, J. (March 9, 2011). Psychopathy and the ministry. How vulnerable are you? Aftermath Radio. http://aftermath-survivingpsychopathy.org/radio/index.php/2011/03/09/ aftermath-radio-psychopathy-and-the-ministry-how-vulnerable-are-you/
