Por David Kosson y Robert D. Hare
El concepte de psicopatia o personalitat psicopàtica ha estat vigent per durant un llarg temps sota una varietat de diferents noms i amb algunes definicions diferents però que se solapen. Les primeres conceptualitzacions que generalment es relacionen amb el concepte modern del trastorn va ser la definició de de Philippe Pinel de manie sans delire, que s’ha traduït malament com “dement però no delirant”. (Delirium fa referència a un estat de greu agitació i confusió mental).
La visió moderna del subjecte psicopàtic com algú que pateix de un trastorn de personalitat específic sorgeix de la descripció clínica de diferents psiquiatres durant la primera meitat del segle vint, en particular, aquella realitzada per Hervey Cleckley en su libro “The Mask of Sanity” (1941/1976).
Cleckley postulava que la psicopatia implica la dificultat de comprendre la significació i el sentit de la conducta humana, el que produeix un dèficit generalitzat en la vivència de la emoció. El títol del seu llibre indica la visió que Cleckley tenia respecte de que els subjectes psicopàtics no fossin insans en el sentit usual de la paraula.
Avaluacions actuals de psicopatia
L’avaluació clínica de la psicopatia es basa fonamentalment en el Checklist-Revised (PCL-R) desenvolupat per Robert Hare (Hare 2003). El PCL-R és considerar per molts com la “regla de or” en l’avaluació de la psicopatia en poblacions clíniques i forenses (Acheson, 2005, pp. 429-431). Consta de 20 ítems seleccionats sobre la base de la integració de fonts variades de informació, incloent els escrits clínics de Cleckey i altres clínics de la època, i a la investigació del tema i la literatura aplicada.
Els trets específics no són fàcils de diagnosticar
De fet, es requereix un bon entrenament per avaluar de forma confiable la psicopatia utilitzant el PCL-R. Una de les raons per les que és difícil és el requisit que planteja als avaluadors de integrar informació provinent de múltiples fonts (el que diu la mateixa persona, enregistraments oficials o declaracions de altres persones que coneguin a l’avaluat/avaluada i proporcionin informació colateral i les observacions i impressions de l’entrevistador). També avalua múltiples dominis de conducta (la conducta durant la infantesa, l’adolescència, la conducta escolar, a la feina, amb la família de origen, cap els amics i amb les persones amb les que es relaciona, conducta antisocial i interessos recreacionals i aficions.
Malgrat això, quan els avaluadors entrenats tenen accés a les entrevistes i a la informació colateral, són capaces en forma rutinària de aconseguir una alta confiabilitat en mitjans de investigació. Des de el desenvolupament de la PCL-R ha hagut un augment dramàtic de la investigació en psicopatia. S’han desenvolupat una varietat de altres instruments per diagnosticar característiques psicopàtiques: el Psychopathy Checklist – Youth Version[1](PCL-YV) que va ser desenvolupat per avaluar les característiques psicopàtiques en adolescents (Forth, Kosson & Hare, 2003). El Psychopathy Checklist: Screening Version[2] (PCL:SV) que permet l’avaluació dels trets psicopàtics en pacients psiquiàtrics i en la població general (Hart, Cox, & Hare, 1995). Al igual que el PCL-R aquestes tres mesures requereixen entrenament intensiu i us de fonts colaterals de informació per entregar avaluacions clíniques de la psicopatia.
A més, degut a que sabem molt poc respecte de la estabilitat dels trets psicopàtics en els adolescents, el manual del PCL-YV fa èmfasi en que sota cap concepte ningú ha d’etiquetar a un nen no a un jove com a “psicòpata”. El terme té moltes connotacions negatives i existeix evidència de que etiquetes, del tipus “psicòpata” o “malalt mental” poden perjudicar la forma en que l’adolescent és tractat pels pares i els professors. Malgrat això existeix evidència substancial que tant el PCL:YV com el PCL:SV són formes confiables i vàlides de identificar adolescents i adults amb trets psicopàtics.
Existeixen altres instruments que en ocasions són utilitzats en investigacions per realitzar un cribratge de subjectes amb trets psicopàtics. Un d’aquests instruments és el Antisocial Processes Screening Device[3] (APSD) utilitzat en investigació i el desenvolupament dels coneixements en psicopatia (Frick & Hare, 2003). També hi ha diversos instruments auto-informats disponibles per a l’avaluació de psicopatia. Malgrat això, degut a que les puntuacions en aquestes mesures no han tingut correlacions elevades amb el PCL-R i els seus derivats, podrien estar mesurant fins a cert punt, diferents aspectes de problemes de personalitat. Es requereix investigació addicional per establir el grau en que les diferents mesures convergeixen amb el constructe de psicopatia.
Investigació en psicopatia
Els subjectes amb trets psicopàtics exhibeixen dèficits emocionals i cognitius i anomalies fisiològiques específiques en diferents situacions de laboratori. Aquestes troballes aporten claus importants de mecanismes subjacents a la personalitat psicopàtica i poden ajudar-nos a comprendre causes de la psicopatia i a tractar als subjectes amb trets psicopàtics. A més, la investigació ha establert que els subjectes amb trets psicopàtics cometen més delictes i més violents que els subjectes que no tenen aquests trets, i és més probable que trenquin les regles de les institucions al igual que els termes establerts per la llibertat condicional o sota paraula. La psicopatia també és un poderós predictor de delictes violents en el futur.
Aquestes troballes demostren que identificar els subjectes amb trets psicopàtics pot ser molt útil per als professionals de la justícia penal per predir quina persona és més probable que trenqui les regles i tingui problemes. No obstant, la psicopatia no és un predictor perfecte de delictes violents, i cada cop hi ha més evidència de que algunes persones amb trets psicopàtics no trenquen la llei o aprenen a funcionar de una forma adaptativa. Les pàgines de “Links” entreguen els enllaços a llocs web amb llistats de articles de investigació i la Llibrería (Bookstore) suggereix llibres que tracten la psicopatia.
En el futur es podran agregar més resultats de investigació en aquest mateix lloc web.
Us de aquest recurs
Degut a que l’ús inadequat de la PCL-R pot portar a les persones a un diagnòstic erroni de psicopatia quan aquesta no està present, no presentem els ítems en aquest article i l’encoratgem a que eviti els intents de diagnosticar una psicopatia entre les persones que coneix. Malgrat això, degut a que els subjectes amb molts trets psicopàtics sovint es comporten de forma confosa, fereixen els demés i en alguns casos, poden ser perillosos, reconeixem que les persones poden desitjar tenir una base informal per a determinar si podrien estar involucrats en una relació amb subjectes amb trets psicopàtics. Més encara, a pesar de que hi ha pocs estudis epidemiològics de la prevalença de la psicopatia a la comunitat amb mostres grans, les dades disponibles suggereixen que el trastorn podria ser més comú del que s’havia pensat anteriorment i podria afectar al menys a un 1% de la població masculina adulta, al igual que un percentatge desconegut (però probablement menor) de dones adultes.
Les característiques de la psicopatia es poden agrupar en dimensions que poden ser de utilitat a la comprensió i predicció de la conducta. En el present article presentem una breu descripció de aquestes dimensions. Malgrat això, fem èmfasi en que la psicopatia no és solament una de aquestes dimensions. Es pot dir que una persona que té trets psicopàtics en la mesura en que mostrin característiques incloses en totes o a la majoria de aquestes dimensions de forma regular a diverses situacions (Al llibre “Sense consciència” de Hare (1999) s’entrega una descripció general de ítem similars als del PCL:SV).
Els primers anàlisis realitzats per Harpur, Hare y Hakstian (1989) van identificar dos grups de ítems o factors que subjeuen a les puntuacions totals del PCL, el primer (Factor 1) reflectia els trets afectius i interpersonals de la psicopatia, i el segon (Factor 2) reflectia l’estil de vida i estil antisocial del trastorn. Estudis factorials més recents han proposat un model de quatre factors de la psicopatia tal com és evaluada per la PCL-R (Hare, 2003; Neumann, Hare & Newman, 2007); el PCL:SV (Vitacco, Neuman & Jackson, 2005) y el PCL:YV (Neumann, Kosson, Forth & Hare, 2005). En aquest model cada un dels factors originals es divideix en dues dimensions: interpersonal, afectiu; estil de vida; i estil antisocial. També s’ha proposat un model de tres factors al que s’omet lo antisocial (Cooke, Michie, Hart & Clark, 2004).
Per ajudar als visitants de aquest lloc web, entreguem un resum dels quatre factors amb l’advertència de que no tots els investigadors concorden a la centralitat del factor antisocial.
Dimensió interpersonal:
Les persones amb trets psicopàtics generalment es caracteritzen per un estil interpersonal fluït i l’habilitat per manipular eficientment als demés. A pesar de que poden ser bastant simples i directes en ocasions, són propensos a usar l’engany sota una varietat de circumstàncies i poden ser molt adeptes a prendre als demés per ximples i lliurar-se de problemes, i persuadir als demés perquè facin el que ell o ella vol. Aquests subjectes també tendeixen a ser interpersonalment dominants i fins i tot arrogants, en moments mostren una enorme confiança en sí mateixos i tenen un sentit exagerat de les seves habilitats o influència. Fins i tot, a pesar de que existeixen moltes formes de influir a la comprensió que causen, els diferents subjectes amb trets psicopàtics poden presentar grans diferències en el seu estil interpersonal usual, i el mateix subjecte pot variar substancialment en la seva presentació enfront a diferents persones en diferents situacions.
La dimensió afectiva:
A pesar de que a una primera instància no sembla com a obvia, la conducta dels subjectes amb trets psicopàtics freqüentment suggereix que les experiències emocionals els impacten menys que als demés. En part, que aquesta falta de reactivitat emocional sigui relativament difícil de detectar, és que totes les persones despleguen les emocions de forma diferent. Algunes persones mostren les seves emocions en el seus rostres i a la seva veu; alguns responen amb senyals físiques de activació mentre que altres no responen de aquesta manera. Més encara, a pesar de que alguns subjectes amb característiques psicopàtiques poden dir-li directament que no els importen les demés persones, altres podran indicar que es van sentir molt alterats al saber que un amic o familiar estava vivint una experiència estressant, algun fracàs, malaltia o dany. Malgrat això, poden haver poques senyals o mostres de que se sentin deprimits, preocupats o distrets per aquest tipus d’esdeveniments. De fet alguns subjectes amb trets psicopàtics argumentaran que les relacions interpersonals són molt importants per ells, malgrat això, demostraran la seva falta de vincle a través dels seus actes, decebent i ferint a aquells que semblaren ser més propers i tindran poca percepció de l’impacte de la seva conducta sobre els demés. Més encara, quan les coses surten malament, expliquen la cadena d’esdeveniments de tal manera que els deixa sense responsabilitat dels resultats negatius dels seus actes.
Dimensió estil de vida
Les persones amb trets psicopàtics sovint no compleixen compromisos ni responsabilitats amb els demés. En ocasions, poden decidir canviar de parella o feina de forma impulsiva o fins i tot actuar de tal forma que sembla que ensorrin les seves pròpies prioritats. En altres casos, a pesar de que repetidament verbalitzen el seu compromís amb els demés, la seva conducta suggereix el contrari. Poden tenir dificultats per negar-se enfront a les oportunitats d’obtenir excitació o tenir impulsos irresistibles d’estimulació, el que de alguna manera esvaeix les seves promeses o plans previs. També poden tenir dificultats en tolerar feines rutinàries o avorrides i complir amb la rutina. En alguns casos, els subjectes amb trets psicopàtics demostren una falta de desig de mantenir-se a sí mateixos. Sense importar raons, amb el pas del temps s’observa la tendència a no complir amb els seus compromisos (per exemple, pagar els comptes, contribucions, i honrar els compromisos maritals i de negocis) i el seu comportament és tal que col·loquen a altres en risc, ja sigui voluntàriament, per conducta imprudent o per falta de atenció, les necessitats dels demés.
Dimensió de conducta antisocial
La dimensió antisocial s’associa no només amb la conducta delictiva, sinó amb conductes antisocials primerenques, versàtils i persistents que sovint creen gran tensió i frustració en els demés. Malgrat això, els subjectes amb característiques psicopàtiques són més propensos que els demés a cometre delictes, incloent delictes violents. Les seves activitats delictives tendeixen a ser persistents i generalitzades, no es limiten a un sol tipus de delicte. A més, a pesar de que part de la seva carrera delictiva implica una gran planificació, alguns dels seus delictes semblen ser força impulsius i descuidats.
Part de les raons per a tals delictes és que molts delinqüents psicopàtics tenen baixa tolerància a la frustració i dificultats per al control de la ira. Tendeixen a sobre reaccionar amb les provocacions i els inconvenients que bloquegen les seves metes immediates , i aquesta reactivitat constitueix una important excepció a la manca de reactivitat emocional abans descrita; la seva emoció disminuïda en forma general no ha de ser interpretada com una indicació de que els subjectes amb característiques psicopàtiques són de caràcter fàcil i cordials o immunes a les frustracions.
A més, diferents estudis suggereixen que els delinqüents psicopàtics són més propensos que altres delinqüents a trencar les regles de la llibertat condicional, la llibertat sota paraula i els beneficis entregats pels diferents tractaments. El seu persistent trencament de les regles i la seva activitat delictiva sembla ser força útil per identificar als psicòpates a les mostres de delinqüents comuns. A pesar de que han hagut pocs estudis dirigits a la importància de aquestes característiques a mostres no delictives, la investigació al present, és consistent amb el coneixement clínic dels subjectes amb personalitats psicopàtiques que no trenquen la llei.
Referències
Acheson, S.K. (2005) Review of the Hare Psychopathy Checklist –Revised, 2nd (edn.). En las Series R.A: Spies & B.S. Plake (eds.) (2005). The Sixteenth Mental Measurements Yearbook (pp. 429? 31). Lincoln, NE: Buros Institute of Mental Measurements.
Cooke, D.J., Michie, C., Hart, S.D, & Clark, D.A. (2004) Reconstructing Psychopathy: Clarifying the significance of antisocial and socially deviant behavior in the diagnosis of psychopathic personality disorder. Journal of Personality Disorders, 18, 337-357
Forth, A.E., Kosson, D.S., & Hare, R.D (2003) The Hare Psychopathy Checklist: Youth Version: Technical Manual. Multi-Health Systems, North Tonawanda, New York.
Hare, R.D. (2003) Manual for the Psychopathy Checklist-Revisited, 2nd. Edition. Toronto, Ontario, Canada: Multi-Health Systems, North Tonawanda, New York. Hare, R.D. (1999) Without Conscience: The disturbing world of the psychopath among us. New Yourk: Guilford Press.
Hart, S.D., Hare, R.D., & Newman, J.P. (2007). The super-ordinate nature of the psychopathy checklist- revised. Journal of Personality Disorder, 21, 102-107.
Neumann, C.S., Kosson, D.S., Forth, A.E. & Hare R.D. (2006). Factor structure of the Hare Psychopathy Checklist: Youth Version in incarcerated adolescents. Psychological Assessment, 18, 142-154.
Vitacco, M.J., Neumann, C.S., & Jackson, R.L. (2005). Testing a Four-Factor Model of psychopathy and its Association With Ethnicity, Gender, Intelligence and Violence, Journal of Consulting and Clinical Psychology, 73, 466-476.
[1] Psychopathy Checklist: Youth Version = versión juvenil del Psychopathy Checklist – Revised per adults
[2] Psychopathy Checklist: Screening Version = versión de cribaje del Pyschopathy Chelcklist – Revised
[3] Dispositiu de cribratge de processos antisocials (APSD)
