Els gens tenen un rol significant en el desenvolupament de la psicopatia. Malgrat això, la socialització i altres factors ambientals interactuen amb la genètica, per tant, els gens no són l’únic factor determinant dels trets psicopàtics. Els estudis d’herència de la psicopatia s’han accentuat principalment en la identificació de bessons idèntics (100% de gens compartits) i bessons fraterns (50% de gens compartits). L’estudi (Larsson, Andershed, & Lichtenstein, 2006) que va examinar les probabilitats d’herència de la psicopatia en bessons va informar que la genètica tenia una preponderància de aproximadament la meitat de la variació en les característiques de la psicopatia (avaluats a través de una eina d’autoavaluació el Youth Psychopathic Traits Inventory). Altres estudis també han informat de una alta probabilitat d’herència dels trets de psicopatia quan són avaluats amb qüestionaris d’autoavaluació (Bloninger, Hicks, Krueger, Patrick & Iacono, 2005; Brook, Panizzon, Kosson, Sullivan, Lyons, Franz, Eisen, & Kremer, 2010).
La troballa de que aproximadament el 50% de les diferències individuals en els trets psicopàtics són genètiques suggereix que una quantitat important de la variància de les característiques psicopàtiques és ambiental. (Val a dir que aproximadament el 40-60% de la variància en molts trets de personalitat i en diferents altres trastorns també podrien reflectir factors genètics. De aquesta manera, la psicopatia és similar a altres trets i trastorns de personalitat als quals els factors genètics són importants, però no ho expliquen tot). A pesar de que no s’han identificat gens específics a la psicopatia, la major part de les persones creu que probablement existeixin molts gens que hi contribueixen, igual que hi ha molts gens que contribueixen a la major part de condicions clíniques que són parcialment heretables. (Per tant, no hi ha generalment un sol gen que per sí mateix condicioni un trastorn o condició clínica).
Més encara, hi ha una creixent evidència de que els factors genètics i ambientals interactuen, i la psicopatia pot reflectir una interacció entre aquests dos factors ambientals compartits i els factors i els factors ambientals no compartits en els trets psicopàtics. Els factors ambientals compartits són aquells aspectes de l’ambient que tendeixen a fer que les persones s’assemblin unes a altres tal i com els pares i el créixer a un barri en particular. En el grau en que els pares es comporten de la mateixa manera amb tots els seus fills, qualsevol conseqüència de tenir a aquells pares hauria de tenir com efecte fer més similars als bessons. Un exemple de factors ambientals no compartits discutit per Larsson i els seus col·legues, seria les relacions amb els pares. Donat que cada individu en un parell de bessons és probable que tingui diferents amistats fora de l’àmbit de la llar, les conseqüències d’associar-se amb diferents pares pot contribuir a diferències observades entre bessons. Un cop avaluada la contribució genètica en l’estudi, es va examinar el rol dels efectes ambientals. Les troballes van mostrar que la contribució dels efectes dels factors ambientals no compartits va ser bastant important, mentre que l’efecte dels factors ambientals compartits va ser mínim. Donat que aparentment els factors ambientals poden influir en l’expressió del risc genètic de la psicopatia, encoratgem els pares dels nens en risc a que busquin ajuda de professionals de la salut mental si el nen mostra senyals de poca capacitat de controlar els impulsos o de conductes antisocials.
Lectures addicionals (nota: els recursos que s’enumeren aquí han estat escrits amb un focus acadèmic i poden ser massa tècnics per a alguns lectors): en el cas de les persones interessades en llegir més sobre genètica i psicopatia, els capítols “Genetic and Environmental Influences on Psychopathy and Antisocial Behavior” (Genètica i influències ambientals en la psicopatia i conducta antisocial) (pp. 205-228) i “Family Background and Psychopathy” (Antecedents Familiars i Psicopatia) (pp. 229-250 a Handbook of Psychopathyde Patrick (2007) i els capítols “Genetics of Childhood and Adolescent Psychopathy” (Genètica de la psicopatia a la infantesa i l’adolescència) (pp. 113-134) y “Environmental Influences on the Child and Adolescent Psychopathy” (Influències Ambientals a la Psicopatia en Nens y Adolescents) (pp. 202-232)” a Handbook of Childhood and Adolescent Psychopathy de Salekin y Lynam (2010), proporcionen un bon panorama dels estudis que examinen el rol dels gens i el medi ambient a la psicopatia.
Blonigen DM, Hicks BM, Krueger RF, Patrick CJ, Iacono WG. Psychopathic personality traits: Heritability and genetic overlap with internalizing and externalizing psychopathology. . Psychologica Medicine: a journal of research in psychiatry and allied sciences. 2006;35:637-48.
Brook M, Panizzon MS, Kosson DS, Sullivan EA, Lyons MJ, Franz CE, et al. Psychopathic personality traits in middle-aged male twins: A behavior genetic investigation. Journa of Personality disorders. 2010;24:473-86.
Farrington DP, Ulrich S, Salekin R. Environmental influences on child and adolescent psychopathy. Handbook of Childhood and Adolescent Psychopathy. New York: The Guilford Press; 2010. p. 113-34
Viding E, Larsson H. Genetics of childhood and adolescents psychopathy. In: Salekin RLDR, editor. Handbook of Childhood and Adolescent Psychopathy. New York: The Guildford Press; 2010.
Waldman ID, Rhee SY. Genetic and environment influences on psychopathy and antisocial behavior. In: Patrick CJ, editor. Handbook of Psychopathy. New York: The Guilford Press; 2007. p. 229-50.
