Introducció
Tot i la creixent representació de dones joves al sistema forense, impacta la gran población sub-estudiada en aquest sector juvenil. Per a comprendre aquesta población, es van avaluar 145 dones joves que havien comès delictes violents. L’avaluacio va incloure l’existència de trets psicopàtics, motivació específica per al delicte (instrumental versus reactiva) i característiques del delicte en sí (tal com información respecte de les víctimes, ús de armes, ús de substàncies, i el grau de lesió de la víctima). Hutton y Woodworth (Hutton & Woodworth, 2014) van examinar la relació entre trets psicopàtics i violencia instrumental.
Els investigadors (Berkowitz, 1993) han proposat que existeixen dues clases de violència: reactiva i instrumental. La violència reactiva es descriu com la violencia que té lloc quan els subjectes no aconsegueixen inhibir la seva resposta inicial davant d’un estímul emocional, tal com la percepció d’un insult o un perill físic inminent (per tant, reaccionen amb violència). Les conductes produïdes per la no violència reactiva no tenen un objectiu secundari més enllà d’una agressió per sí mateixa. En contrast, la violència instrumental es defineix més freqüentment com aquella que implica planificació i que no té un component emocional fort. Els actes de violència instrumental són conductes mogudes per l’assoliment d’un objectiu extern (sovint coherent i organitzada) que generalment es duen a terme per a obtenir una recompensa externa o aconseguir algún tipus d’objectiu que trascendeix a l’acte agressiu en sí. S’ha observat que aquests dos tipus de violència poden estar relacionats i que un acte agressiu pot contenir elements d’ambdues (ej. Bushman & Anderson, 2001).
Per tractar aquest tema, Hutton y Woodworth van fer servir un enfocament de classificació en quatre categories dels actes agressius creat per Woodworth y Porter (2002 (Woodworth & Porter, 2002)). Concretament, Woodworth i Porter suggereixen classificar els actes violents en una de les quatre categories: reactiu pur; reactiu/instrumental; instrumental/reactiu; o instrumental pur. En resum, per reconèixer la violència reactiva pura i la violència instrumental pura, ells han identificat algunos actes com reactiu/instrumental, que indiquen que els actes fóren primàriament reactius, tal com s’ha ha descrit anteriorment, però també contenien evidència de conductes instrumentals, la qual cosa significa que implicaven algún tipus de planificació fins i tot quan la violència sorgeix primàriament per una falta de regulació adequada dels impulsos agressius. En contrast amb això, els actes instrumentals/reactius eren primàriament instrumentals, tal i com se’ls va descriure anteriorment, però contenien evidència de ràbia o ira que no era genuïna o que no està realment a la base de la conducta violenta sinó que està sent conscientement emprada o inclosa com un acte de manipulació.
Procediment
Tots els arxius van ser revisats minuciosament per dos estudiants graduats amb àmplia formació en el tema, i codificats en Psicopatia i en les quatre categories de violència.
Resultats
Característiques de les víctimes
Les 145 dones joves delinqüents en aquest estudi es van ubicar en un rang etari en el momento del delicte índex entre els 12.2 als 17.9 anys (M = 15,5; SD = 1,3). Dos terços (66,2%) de la mostra eren dones no aborígens; 31,5% de la mostra era aborigen, i de la resta no es va identificar l’ètnia (2,3%). Aproximadament tres quarts dels casos tenien víctimes femenines (75,8%), 14,5% de les víctimes eren masculines y en un 9,7% dels delictes hi havia un percentatge igual de homes i dones víctimes. Quan es va investigar la relació amb l’agressor, va haber un percentatge igual de víctimes desconegudes (27,6%) i de víctimes amb una relació específica (per exemple professora, cuidadora; seguida per víctimes conegudes (21,1%), víctimes en una relació propera al agressor (amiga, família, parella sense gran compromís, 12,2%) i víctimes molt properes a l’agressora (familia propera, parella romàntica; 11,4%).
Ubicació
La major part dels delictes van tenir lloc a llocs públics (56,9%), però també va haber un percentatge substancial de delictes que van tenir lloc a la casa de la jove (19,5%), a una altra casa (13,0%) o a l’escola o feina (8,9%).
Us d’armes
86,3% de tots els delictes codificats implicaven violència física. Les amenaces verbals es van fer servir en un 44,9% dels delictes. Més de la meitat dels mateixos (58,1%) van implicar violència física sense ús d’armes; 28,2% va tenir violència física amb ús d’armes i 13,7% no va haber violència física ni ús d’armes. En aquells casos en que es van fer servir armes, les més comuns (53,5%) van ser objectes (per exemple una ampolla d’alcohol), seguits per ganivets (41,9%).
Ús de substàncies
Es va confirmar consum de alcohol o drogues avans o durant el delicte índex en un 73% dels casos (n = 106). En més de la meitat dels delictes (62,3%) no va haber consum de alcohol o drogues per part de l’agressora.
Psicopatia
Les puntuacions de psicopatia van variar des de 4,20 fins 34,00 (M = 18,83; DS = 7,04). La gran majoria de les agressores (93,0%) van puntuar per sota de 30; 7,0% va puntuar 30 o més.
Motivació (Instrumental versus reactiva)
Es va fer servir la mesura de quatre categories per avaluar la violència instrumental o reactiva i es van examinar 122 delictes índex violents. D’aquests, 44,3% va ser violència reactiva pura; 18,9% va ser reactiva/ instrumental; 19,7% instrumental/reactiva; 17,2% violència instrumental pura.
Psicopatia i violència instrumental
En aquesta mostra de dones joves, delinqüents, les puntuacions de psicopatia no es van relacionar amb la violència instrumental. Tampoc es van relacionar les puntuacions totals de psicopatia ni cap de les puntuacions dels factors o facetes amb l’ús de violència instrumental versus violència reactiva.
Conclusions
Gairebé el 40% dels delictes incloïen una combinació de motivacions de violencia instrumental i reactiva. El 44,3% dels delictes van ser considerats com a púrament reactius, cosa que suggereix que moltes de aquestes dones joves delinqüens cometia més delictes del tipus impulsiu espontani.
Al analitzar les motivacions d’aquells delictes que tenien components instrumentals, la violència emprada amb més freqüència va ser la venjança o retaliació.
En aquesta mostra les agressores victimitzaven per igual a extranys que aquells amb qui tenien una relació específica amb elles. La major par de les dones de aquesta mostra no van consumir alcohol o altres drogues avans o durant el delicte. Malgrat això, l’ús de substàncies es va associar amb major dany físic a les víctimes i amb una major probabilitat de cometre violència física. Les armes van ser usades per malmetre a la víctima en el 27,0% dels casos. A la mostra actual, quan es va fer servir una arma, l’ús de objectes (per exemple una ampolla de alcohol) va ser el més freqüent (48,9%) que l’ús de ganivets (38,3%).
Tal i com s’ha plantejat en altres estudis, la prevalença dels trets psicopàtics entre la mostra de dones joves delinqüents va ser petita en comparació amb els estudis d’homes delinqüents (per exemple Forth et. al., 2003; Kosson et. al., 2002). Els resultats van revelar que les joves amb alts nivells de psicopatia no feien servir significativament més violència instrumental que aquelles amb baixos nivells de psicopatia. Aquest estudi està en concordancia amb la creixent evidència de que les joves i dones amb trets psicopàtics difereixen en forma important dels joves i homes amb els mateixos trets.
Hutton, E. L., & Woodworth, M. (2014).. Violent female youth: an examination of instrumental violence, psychopathy and offense characteristic. Behavioral Sciences and the Law, 32, 121-123.
També citats:
Woodworth, M., and Porter, S. (2002). In Cold Blood: characteristics of criminal homicides as a function of psychopathy. Journal of Abnormal Psychology, 111, 436-445. doi:10.1037/0021-843X.111.3.436
Escrit per Alicia Spidel i el Comitè de Recerca