Molts subjectes amb característiques psicopàtiques són oportunistes que busquen arreplegar tot el que poden de aquells que els rodegen i veuen els demés com a simples fonts de “subministrament”. Si detecten alguna cosa en algú que trobin interessant o que pugui ajudar-los de alguna manera a aconseguir les seves metes, aquella persona té el potencial de transformar-se en víctima. Malgrat això, és probable que hi hagi algunes persones que consideren que tenen un “potencial” major o menor als demés.
Amb freqüència, els qui tenen característiques psicopàtiques sembla que posseeixin una gran astúcia per detectar vulnerabilitats humanes bàsiques. Això sovint els col·loca en una posició única a la que sempre guanyen. Sense les inhibicions creades per la consciència, des de el començament avaluen la utilitat dels que els envolten amb total llibertat i igualtat. Tendeixen a cenyir les seves eleccions a aquells que observen com a inusualment confiats o vulnerables. En ocasiones tenir simplement característiques de personalitat normal fa que la persona el qualifiqui com a vulnerable. Altres vegades perceben que una persona pot ser susceptible als seus avenços degut a que estigui travessant algun esdeveniment estressant o que tingui alguna necessitat insatisfeta. Alguns psicòpates són depredadors per naturalesa i poden avaluar amb rapidesa qui podria tenir el desig i les habilitats necessàries per ajudar-los a aconseguir el que desitgen aconseguir. Ells poden identificar el “taló de Aquil·les” de les víctimes potencials i capitalitzar-lo en favor seu.
Les persones que són molt confiades o que generalment intenten trobar coses bones en els demés, són més propicies a ser blancs de aquells que busquen desafiar els demés a “probar-se” a sí mateixos. Malgrat això la majoria de les persones tendeix a intentar veure el bé en els altres. Com a resultat, aquesta inclinació natural a respectar i confiar en l’altre porta a les persones a racionalitzar o minimitzar les conductes rares o inusuals que es presenten en els intercanvis amb els psicòpates. Això fa que tots siguin presses fàcils per ell o ella.
Els psicòpates sovint tracten de presentar-se com a “salvadors” amb aquells als que veuen com a víctimes potencial, els hi ofereixen “recolzament “ en relació a constrenyiments i desgràcies, o els expliquen les seves pròpies històries de dolors i victimització (les quals poden haver distorsionat o ser completament falses). Els que escolten creuen el que el psicòpata diu i senten simpatia o el que pot portar a sentiments de intensa connexió. A pesar de que puguin haver banderes vermelles onejant, moltes víctimes potencials no tenen l’habilitat per escoltar o interpretar la seva intuïció. Moltes persones genuïnament creuen que el psicòpata està sincerament interessat en elles.
En aquest punt, una persona que està sent blanc de un psicòpata generalment no és conscient de les seves verdaderes intencions. Addicionalment a qualsevol possible vulnerabilitat, les víctimes potencials, poden tenir alguna cosa que les fa encara més receptiva als avanços dels psicòpates, doncs els psicòpates busquen persones disposades a “invertir” en una relació amb ells. Sovint poden sentor que hi ha alguna cosa que està malament. Malgrat això, davant l’absència de qualsevol raó o evidència sòlida de per què les coses no se senten bé, les relacions, siguin romàntiques, de negocis o de una altra classe, sovint continuen endavant. El simple pas del temps pot aprofundir les connexions i obligacions percebudes cap a el psicòpata. Pot semblar que la víctima sigui feble, però aquest no és el cas. La vulnerabilitat humana normal no ha de confondre’s amb debilitat. Qualsevol té el potencial de ser blanc de un psicòpata. Els subjectes psicopàtics no semblen preocupar-se de a qui o què utilitzen per destruir completament.
A pesar de que les interaccions amb subjectes psicopàtics sovint poden ser conflictives, fins i tot quan es considera que les coses “van bé”, la major part dels psicòpates s’avorreixen amb facilitat, els agrada l’excitació i es mouen regularment de una víctima a una altra. Es comú que ells deixin rastre de destrucció allà per on vagin. Sovint els subjectes psicopàtics simplement decideixen deixar una relació, societat o situació en forma inesperada. En tot moment es comú que sentin desdeny per qualsevol que considerin com amenaçant per la posició que tenen i el més probable és que facin intents de desarmar als que ell consideren una amenaça. Aquesta etapa presenta nous reptes per la víctima. Molts amb trets psicopàtics no els agrada ser qüestionats. Sovint en aquest punt, la víctima busca respostes de part de aquells amb qui estan involucrats/involucrades. En aquests casos, sovint, aquesta recerca de respostes pot portar a conflictes i ser font de revenges i noves victimitzacions. Desafortunadament, tot i quan estan preparats per a seguir endavant amb una altra situació o relació, és possible que gaudeixin de l’estrès de la víctima. En ocasions poden fins i tot gaudir dels reptes que implica una discussió o baralla.
Novament, les víctimes no comprenen el que està succeint fins que és massa tard. El psicòpata pot haver iniciat campanyes de difamació, haver pres accions legals sense fonaments i manipular coses que són importants per la víctima simplement per divertir-se. Un cop la víctima comença a explicar la seva història als demés, sovint no poden creure el que senten. És comú que es mostrin escèptics ja sigui perquè perceben la víctima com un candidat poc probable de abús o de victimització o perquè les històries son inherentment tant dissemblants que pot ser difícil, en un primer moment, pensar que són certes.
It is important to remember that some psychopaths appear to easily “become” whatever it is their potential victim wants them to be, morphing into “ideal” mates, business partners, or friends. Some of them seem to choose their victims based on a combination of opportunity and their perceived ability to manipulate the targeted individuals. While it is likely that no one is immune from victimization, some may be better candidates for victimization than others, often simply by being decent, trusting people.
És important recordar que alguns psicòpates fàcilment es “transformen” en el que la potencial víctima vol que sigui, convertint-se en parelles, socis comercials, o amics “ideals”. Alguns semblen escollir a les víctimes basats en la combinació de oportunitats i la seva habilitat percebuda per manipular els subjectes als quals han escollit com a blanc. Mentre que és probable que ningú sigui immune a la victimització, alguns poden ser millors candidats per la victimització que altres; sovint n’hi ha prou amb ser una persona decent i confiada.
Escrit per: Linda y los Voluntarios de Aftermath
Nota: Aquesta pregunta Freqüent ha estat escrita a partir de les experiències de les víctimes i els supervivents.
Hare, R. D (1999) Without conscience: the disturbing world of the psychopaths among us. New York: Guilford Press.
