1.Existeix alguna medicació coneguda o algun altre tipus de intervenció útil per a tractar als psicòpates?
(Resposta proporcionada por un expert en psicopatia i voluntari de Aftermath i avalat pel Comitè Executiu)
Tot i que la psicopatia no està actualment inclosa com un trastorn de personalitat a la taxonomia psiquiàtrica oficial (DSM-IV), inclou components de llarg termini tant en la part afectiva, la conductual con a la interpersonal, i pot ser conceptualitzat com un trastorn de personalitat (De fet alguns dels criteris preliminars de la psicopatia probablement siguin enumerats com a trastorns de personalitat al DSM-V). A pesar de que no existeix medicació específicament dissenyada per al tractament de la psicopatia, n’existeixen alguns que poden tractar alguns dels símptomes associats. Per exemple, és possible que els antidepressius, els antipsicòtics i els estabilitzadors de l’ànim puguin ajudar a manegar la irritabilitat, l’agressió i la impulsivitat associada amb el trastorn. Contra més es coneix el substrat neurològic de la psicopatia, els prospectes per a una farmacoteràpia eficaç milloren.
A més de la medicació, hi ha alguna evidència de la efectivitat de tractaments de subjectes amb trets psicopàtics tot i que les troballes han estat conflictives. Un estudi realitzat per Caldwell i col·laboradors (2007) va mostrar que els adolescents amb altes puntuacions a les avaluacions de psicopatia mostraven una milloria després de un tractament forense a interns, que feia èmfasi en el desenvolupament de les habilitats i les relacions interpersonals. A pesar de que els joves que puntuaven més alt en els trets psicopàtics mostraren pitjor conducta durant el període de línia base i al moment de l’alliberament que els adolescents amb baixes puntuacions, tots els joves van mostrar millor conducta durant el tractament sense importar el nivell de psicopatia. Més encara, les puntuacions de psicopatia no van tenir un efecte significatiu en la resposta al tractament, i els joves que van passar un temps important en tractament van disminuir la seva probabilitat de cometre delictes violents després de l’alliberament (avaluats durant un període de quatre anys).
Un altre estudio (Skeem, Manahan & Mulvey, 2002) va examinar la relació entre la psicopatia, el tractament en comunitat i la violència subsegüent en adults. Van trobar que els pacients psicopàtics mostraven beneficis similars als pacients no psicopàtics en termes de reducció de la violència després del tractament, que va consistir principalment en psicoteràpia, o psicoteràpia i medicació, sempre i quan hagessin assistit a una quantitat de sessions suficient. Malgrat això. Altres estudis han informat que els joves amb trets psicopàtics no es beneficien del tractament (bàsicament teràpia individual/grupal i escolarització); van tenir més problemes conductuals durant el tractament, menys milloria un cop van ser donats de alta de la teràpia, baixa participació i assistència al tractament i majors tasses de nous delictes després de l’alta (O’Neill, Lidz, & Heilbrun, 2003).
Una forma de interpretar aquestes discrepàncies a les troballes és que alguns tractaments poden funcionar millor que altres. Una possible interpretació és que els tractaments poden ser més efectius en el cas de alguns joves amb trets psicopàtics que per a uns altres. Finalment, és possible que el tractament pugui ser efectiu fins i tot si els participants són menys obseqüents amb el tractament que altres participants. No sabem prou com per a dir quines de aquestes interpretacions té més sentit.
El capítol “Tractament de la psicopatia; una revisió de troballes empíriques”[1] a C.J Patrick Handbook of Psychopathy (2006) i el capítol “Tractament de la psicopatia a nens i adolescents: concentrant-se en el canvi”[2] a Salekin y Lyman Handbook of Childhood and Adolecent Psychopathy (2010) aporten una bona revisió dels estudis recents que examina el resultat dels tractaments. Un altre bon recurs respecte el tractament és F. Rotgers y M. Maniacci “Trastorn de Personalitat Antisocial: una Guia Pràctica per Tractaments Comparatius”[3] (2005).
[1]Treatment of psychopathy: A review of empirical fidings
[2] Treatment of Child and Adolescent Psychopathy: Focusing on Change”
[3] Antisocial Personality Disorder: A Practicioner´s Guide to Comparative Treatment
