Trets Psicopàtics i Regulació Emocional i Agressió

Les persones que tenen més trets psicopàtics tenen major probabilitat de involucrar-se a conductes agressives que els que no en tenen (Porter & Woodworth, 2006). Aquesta conducta agressiva es pot dividir en dues subcategories. La primera ´s l’agressió impulsiva que té lloc típicament quan l’agressor reacciona violentament enmig de una situación que implica el sentiment de ira i l’absència d’un objectiu extern. D’altra banda, l’agressió premeditada té lloc quan l’agressor s’enfila a una conducta violenta amb la finalitat de aconseguir un objectiu extern. Les investigacions han mostrat una forta associació entre la psicopatía i l’agressió premeditada (Woodworth & Porter, 2002). Malgrat això, la relació entre la psicopatía i l’agressió impulsiva no és tan clara.

Long, Felton y Lejuez (2014) (Long, Felton, Lilienfeld, & Lejuez, 2014) van voler aprofondir la comprensió de les associacions entre trets psicopàtics i l’agressió impulsiva i premeditada. També van examinar la probable influencia de la capacitat per a regular les pròpies emocions sobre aquesta relació. L’estudi es va realitzar amb una mostra de subjectes que es trobaven a un centre de tractament de adiccions, els trets psicopàtics dels quals fóren avaluats mitjançant l’Inventari per a l’avaluació de la Personalitat Psicopàtica (PPI) (Lilienfeld & Andrews, 1996). Un cop avaluats, es va entregar als participants dos questionaris autoinformats. El primer va ser l’escala de Agressió Impulsiva i Premeditada (IPAS; (Stanford et al., 2003)) que va ser utilitzada per a avaluar la seva conducta agressiva, i el segon va ser l’Escala de Dificultats a la Regulació de les Emocions  (DERS; (Gratz & Roemer, 2004)) que es va fer servir per a avaluar la capacitat de regular les emocions.

Els investigadors han informat de diferents resultats en el cas de les tres subescales del PPI. Trobaren que aquells que puntuaven alt al Domini Temerar (és a dir, temeritat, carencia de por i inmunitat a l’estrés) també tendien a implicar-se més en agressions de tipus premeditada, però no van trovar associació amb aquest tret i l’agressivitat impulsiva. Aquells que puntuaven alt en Impulsivitat Autocentrada (és a dir, la capacitat d’externalitzar la culpa i aprofitar-se dels demés) tendien a involucrarse més sovint que la resta tant en agressió premeditada com en impulsiva. D’altra banda, aquells que puntuaven alt en Impulsivitat Auto-Centrada, podrien tenir majors dificultats a la regulació emocional. Els investigadors proposen que els subjectes que s’enfilen més fàcilment en l’agressió impulsiva com a conseqüència de aquesta falta de regulació emocional.

Els científics suggereixen que les intervencions orientades a la reduccio de l’agressió poden beneficiar-se d’un enfocament que apunti a la regulació emocional, atès que aquesta habilitat aconseguiria reduir l’agressió impulsiva. De manera addicional, aquest estudi sosté que determinats trets psicopàtics (per exemple Domini Temerari i Impulsivitat Auto- Centrada) s’associa amb un augment en l’agressió premeditada. Comprendre les associacions entre el trets psicopàtics ajudarà al disseny de intervencions que permetran reduir l’agressió entre aquests subjectes.

 

Long, K., Felton, J. W., Lilienfeld, S. O., & Lejuez, C. W. (2014). The role of emotion regulation in the relations between psychopathy factors and impulsive and premeditated aggression. Personality Disorders: Theory, Research, and Treatment, 5(4), 390-396. doi: 10.1037/per0000085

També citats:

Gratz, K. L., & Roemer, L. (2004). Multidimentional assessment of emotional regulation and dysregulation; Development, factor structure, and initial validation of the difficulties in emotion regulation scale. Journal of Psychopathology and Behavioural Assessment, 26, 41-54. doi:10.1023/B:JOBA.0000007455.08539.94

Lilienfeld, S., & Andrews, B. P. (1996). Development and preliminary validation of a self-report measure of psychopathic personality traits in noncriminal population. Journal of Personality Assessment, 66, 488-524. doi:10.1207/s15327752jpa6603_3

Long, K., Felton, J. W., Lilienfeld, S., & Lejuez, C. W. (2014). The role of emotion regulation between psychopathy factors and impulsive and premeditated aggression. Personality Disorders: Theory, Research, and Treatment, 5(4), 390-390. doi:10.1073/per0000085

Porter, S., & Woodworth, M. (2006). Psychopathy and aggresion. In C. J. Patrick (Ed.), Handbook of Psychopathy (pp. 481-494). New York Guilford

Stanford, M. S., Houston, R. J., Mathias, C., Villemarette-Pittman, N. H., Helfritz, L. E., & Conklin, S. M. (2003). Characterizing aggressive behavior. Assessment, 10, 183-190. doi:10.1177/1073191103010002009

Woodworth, M., & Porter, S. (2002). In Cold Blood: characteristics of criminal homicides as a function of psychopathy. Journal of Abnormal Psychology, 111, 436-445. doi:10.1037/0021-843X.111.3.436

 

 

Escrit per Ellen Tansony y el Comitè de recerca