Les seqüeles de la psicopatia experimentades per: parelles romàntiques, família i altres víctimes

Per Linda S Hartoonian – Almas y Liane J. Leedom, M.D.

Els subjectes psicopàtics s’apoderen de les vides de les seves víctimes, almenys en forma figurada i en ocasions, literalment. Les seqüeles de la victimització per part de un psicòpata sovint impacten a totes les esferes de la vida de una persona. Les víctimes han estat malmeses psicològica, emocional, física, financera i socialment. La devastació pot ser de ampli abast. Donat que la victimització per una parella romàntica i/o cònjuges sovint té lloc a principis o mitjans de l’adultesa, les víctimes poden perdre els ants més productius de la seva vida. Els nens que creixen fet front a pares psicopàtics poden patir un mal en el desenvolupament que perduri tota la vida.

A un estudi recent (1) de dones que van reportar haver tingut una relació romàntica amb persones amb característiques psicopàtiques, s’informen els següents danys:

 

Percetatge de Informes Tipus de Dany
95 Emocional
85 Psicològic
71 Financer
67 Laboral
51 Sexual
51 Físic
26 Altres

 

Són cinc de les fonts de informació que es van utilitzar incloent l’enquesta a dalt mencionada (2). Donat que les persones que han estat reportades com a portadores de trets psicopàtics en estudis previs no han estat avaluades amb probes clínicament vàlides de psicopatia hauríem de demanar al lector precaució, doncs el nostre coneixement en aquesta àrea és preliminar, i part de aquest coneixement pot ser modificat en la mesura en que es duen a terme més i millors resultats en el tema. La nostra experiència amb les víctimes ens ha ensenyat que també els homes adults són victimitzats, a pesar de que no existeix molta literatura al respecte.

Danyo psicològic i emocional

Per dany psicològic i emocional ens referim als efectes que produeix sobre el que la víctima pensa i sent. En molts casos, semblaria que els efectes psicològics més devastadors de les relacions de llarg termini amb subjectes psicopàtics es deuen a l’impacte de la decepció.

La vida amb un subjecte psicopàtic està caracteritzada per mentires obertes, petites omissions i manipulació intel·ligent. Pot ser devastador per la víctima descobrir que casi res del que han considerat com a fets ha estat real. Sovint, quan s’assabenten de les veritats que diuen en relació amb el que el psicòpata realment és, la víctima experimenta gran dolor i desconcert.

No és poc freqüent que les víctimes dels psicòpates qüestionin la seva salut mental i l’autovalidesa. Això sovint és exacerbat pel subjecte psicopàtic que mira a la víctima directament als ulls i nega que els esdeveniments que ambdós van viure, realment hagin ocorregut.

Els individus psicopàtics poden fins i tot intentar convèncer les víctimes de que són ells els “bojos”. Això és tan comú que les víctimes dels psicòpates en els fòrums de internet han adoptat el terme “llum que agonitza” (5) per a referir-se a aquesta pràctica. Aquest terme prové de una pel·lícula de l’any 1994 “La Llum que Agonitza” en la que un estafador intenta convèncer la seva nova esposa de que està boja, baixant la llum de les làmpades de gas de la seva llar. Ella se’n adona de que la intensitat de la llum és diferent, però ell  ho nega, li diu que no hi ha canvis a la  intensitat lumínica (com a part de la seva estratègia per fer creure que està boja). Degut a la decepció i manipulació i aquesta estratègia de la “llum que agonitza”, moltes de les víctimes queden amb el seu sentit de la confiança bàsic en les demés persones malmès. Algunes de les persones es defensen contra la intimitat emocional durant molts anys després de aquestes relacions.

Generalment, els subjectes psicopàtics busquen satisfer les seves pròpies necessitats i desitjos a curt terme sense donar cabuda a les seves vides a la preocupació pels demés. Aquesta falta de preocupació s’estén fins i tot als membres més propers de la seva família, com el seu cònjuge, els fills, els pares i germans. Malgrat això, això no és sempre percebut fàcilment o amb claredat per els qui observen la relació.

Les persones són descartades quan ja serveixen al psicòpata. Això pot produir a la víctima sentiments de desconcert, ràbia de ser utilitzat com a objecte per l’altre, falta de valia, desesperança. L’angoixa pot començar a sorgir a la superfície quan el psicòpata comença a desemmascarar-se.

És rar que les víctimes reconeguin el que les està ocurrent fins que no sigui massa tard. Degut a això, moltes víctimes mai aconsegueixen comprendre plenament la complexitat de la situació. Amb freqüència estan tan enredats a la xarxa de confusió que el psicòpata ha aconseguit teixir, que veure el/la com realment és i no com desitja que el vegin, pot ser molt difícil.

Una psicòloga en un informe de psicologia descriu com de difícil és aprendre i conciliar la verdadera personalitat del psicòpata amb la representació positiva que fa de sí mateix (la màscara que representa). La psicòloga va informar que després de haver avaluat a un pare amb característiques psicopàtiques, va tenir dificultats en conciliar la imatge positiva presentada superficialment pel psicòpata amb els fets contradictoris que ella havia observat durant l’avaluació forense. Si els professionals de la salut mental tenen problemes en conciliar la imatge positiva amb la naturalesa real del psicòpata, no és sorprenent que els membres de la família, especialment els fills, tinguin problemes en fer-ho.

Es probable que el psicòpata hagi trigat tant de temps manipulant la realitat de la víctima que aquesta no sempre pot diferenciar els fets de la ficció. Malgrat això existeix una sensació subjacent de que molt del que ocorre està malament. Les coses poden aparèixer molt “fora de lloc”, cosa que deixa una sensació insidiosa de permanent intranquil·litat que sovint és inexplicable. Si no es poden senyalar elements específics i la descripció que fan les víctimes dels seus sentiments és vaga, elles poden començar a sentir i semblar que són cada cop menys creïbles fins i tot davant de sí mateixes.

Les víctimes també tendeixen a viure una experiència o sensació de estar sent maltractades o assetjades degut a quelcom que en realitat no té cap importància per al psicòpata. L’objectiu pot ser aconseguir quelcom material o adquirir el control sobre una persona, per exemple sobre un nen que és important per la víctima. El psicòpata simplement pot sentir que té “drets de propietat” sobre els demés. Malgrat això, la víctima generalment és conscient de que al psicòpata no l’importa el que està intentant guanyar. De fet en realitat “l’adquisició” aconseguida pel psicòpata pot comportar danys a llarg termini. Però la meta real pot ser simplement “guanyar” a la víctima. Una vegada aconseguit això, el psicòpata perd interès en la seva nova adquisició. La víctima també pot viure amb la por permanent de que qualsevol dels guanys del psicòpata o algunes de les seves aliances puguin resultar en danys per ell/a. El resultat final és l’ansietat enfront el futur i la confusió emocional de la víctima. Sovint les víctimes se senten maltractades, copejades, drenades i incapaces de funcionar normalment.

Tot el mal mencionat fins el moment és producte de l’abús encobert. Els subjectes psicopàtics també poden abusar obertament de les seves víctimes, denigrar-les i aterrar-les. Al emfatitzar aquí l’abús encobert no pretenem disminuir l’impacte de l’abús manifest, el que és en sí mateix extremadament nociu. Ens hem centrar en el abús encobert degut a que existeix menys informació disponible per a aquest tipus de abús doncs sol ser menys comú i/o més específic dels subjectes psicopàtics. Esperem entregar més informació sobre l’abús emocional i la psicopatia en aquest lloc web al llarg del temps. Per ara, desitgem fer notar que l’abús emocional pot ser extremadament nociu per a les víctimes. Malauradament, moltes víctimes intenten suïcidar-se coma resultat de desesperança i la creença de que no hi ha sortida. Algunes víctimes ens han informat que els psicòpates els han encoratjat realment perquè acabin amb la seva vida dient que els faran passar per tantes penúries que el seu únic recurs és el suïcidi.

Efectes físics i malalties mèdiques

El fet de donar-se compte de que per part de la víctima i els problemes reals causats pels subjectes psicopàtics poden provocar un grau d’estrès tal que perjudica el benestar de la persona afectada. A la majoria dels casos l’abús del psicòpata és calculat i exacte; malgrat això, és realitzat amb una “ambigüitat intencionada”. Sovint l’abús és esporàdic, però recurrent en el temps, i a pesar de que és repetit la víctima no pot predir quan es produirà. El psicòpata té l’habilitat de mostrar-se com una persona aparentment molt preocupada i amorosa, i com a resultat les víctimes poden pensar que estaven equivocades en les seves apreciacions i que van mal interpretar els abusos o els seus significats. A mesura que la víctima justifica el maltractament, es produeixen més abusos.

Donat que les víctimes no saben què esperar, es produeix un estrès impredictible i incontrolable que té el potencial d’esgotar a la víctima i impactar a la seva salut física i mental. Degut a que les víctimes sovint són a un estat de debilitat i amb baixes defenses contra la malaltia hi ha un gran potencial de que es produeixin complicacions addicionals.

En resum, l’estrès combinat de la lluita presentada per la vida quotidiana i l’abús emocional o físic que ambdós de forma extrema, debilita l’organisme igual que estressa la ment. En general, tal estrès es relaciona a condicions mèdiques com malalties cardiovasculars o diabetis mellitus. L’estrès també està lligat a condicions psicològiques tals com la depressió major i el trastorn d’estrès post traumàtic (TEPT). Les víctimes poden enfrontar-se a l’estrès mitjançant l’abús de medicació, consum de alcohol i cigarretes. Això pot augmentar el risc de problemes de salut associats amb aquestes tres substàncies. També poden afrontar-lo menjant “menjar brossa” en grans quantitats i per tant guanyar pes augmentant el risc de obesitat. El prendre mesures preventives de salut com realitzar exercicis i controls mèdics, pot disminuir problemes de salut que estan en desenvolupament i que han passat desapercebuts.

Els subjectes psicopàtics poden també malmetre directament a les seves parelles per mitjà de la violència o al exposar-los a malalties de transmissió sexual tals com el VUH i l’herpes. El subjecte psicopàtic pot o no saber el que està fent quan infecta a altres amb malalties de transmissió sexual. Mentre que alguns poden no ser conscients que tenen alguna malaltia, a altres pot simplement no importar-los prendre precaucions necessàries per no disseminar la malaltia.

Dany Financer i Social

Les seqüeles de la psicopatia afecten no només a la ment i al cos. El feble control de impuls que tenen els psicòpates és especialment pronunciat quan es tracta de assumptes financers. Els valors que la major part de les persones tenen respecte de la seguretat, les obligacions i els compromisos financers, sovint no signifiquen res per als psicòpates.

La psicopatia es caracteritza per una fallida financera en el cas del subjecte afectat, els membres de la família i els seus associats. Tal com es va mencionar prèviament els subjectes psicopàtics no tenen preocupació per ningú o res que no els serveixi per als seus fins particulars o promogui les seves metes en relació als guanys a curt termini. Amb poca capacitat de planificar el seu futur o avaluar de forma adequada les conseqüències potencials de les seves accions, sovint deixen traces de destrucció que van més enllà de la salut de la víctima.

Els subjectes psicopàtics volen obtenir el que volen en el moment en que ho volen i es senten amb el dret de tenir-ho col·locant una forta pressió en els demés de manera que capitulin per a sostenir capricis.

Les famílies i els cònjuges dels psicòpates sovint només els resta recollir els trossos dels seus desastres financers. S’ha vist a subjectes psicopàtics que deixen les seves llars hipotecades perquè van sentir que era moment de seguir endavant o el que és encara pitjor, simplement per a deixar a les seves víctimes sense un lloc on viure. Sovint els nens són abandonats sense el recolzament econòmic que necessiten per créixer i desenvolupar-se adequadament. A pesar de que no sempre ocorre, és usual que els subjectes psicopàtics no siguin bons treballadors i siguin acomiadats amb freqüència de múltiples ocupacions. Això també suma a la devastació financera de les víctimes.

De igual manera, una relació amb una persona psicopàtica pot tenir un impacte negatiu en la situació laboral de una persona. Si el subjecte psicopàtic se sent amenaçat o simplement desitja destruir a la víctima financerament o està relacionat amb la seva carrera professional, generalment ho fan sense vacil·lar.

És probable que s’hagin perdut moltes feines i truncat moltes carreres per un psicòpata cruel i ambiciós. Aquests poden manipular els caps per fer creure que la víctima és incompetent o pitjor encara, fer que la víctima sigui incompetent a través de manipulacions, conspiracions o maquinacions, el que crea a la víctima dubtes sobre la seva pròpia actuació o l’extenua. (3)

Finalment, la devastació social que els psicòpates deixen al seu pas és motiu de preocupació. En alguns casos, la devastació social ve a continuació de la pèrdua de l’estatus financer. Però en general, la destrucció social és personal. Els subjectes amb trets psicopàtics poden intentar arruïnar la vida de les seves víctimes a través de l’ús de l’agressió social. Per exemple, és comú que els subjectes psicopàtics menteixen respecte les seves víctimes o els retraten de forma desfavorable en forma d’acudits amb l’objectiu de malmetre la seva reputació. La línia entre aquelles persones que els agrada i les que no, pot ser molt clara, però inestable en el temps.

La relació entre la família i els amics es malmet de forma irreparable sense que hi hagi apel·lació. Al igual que a “La llum que agonitza(4) (smear campaign)” aquesta pràctica és tan comú que té un nom. Les víctimes fan referència a aquest procés com la “campanya de difamació”. Hi ha nombrosos exemples de aquesta campanya de difamació a les històries de les víctimes que han sigut ressenyades al nostre fòrum.

Resum:

En tant que els subjectes psicopàtics no tenen una consciència, fan mal a altres sense sentir empatia o remordiment. Els subjectes psicopàtics semblen passar per la vida a alta velocitat, com un cotxe de carrera que no té volant o frens. El que les seves accions doloses siguin producte de les eleccions que realitzen, tendeix a fer que les coses que fan semblin fins i tot més increïbles i censurables. A la nostra experiència, la major part de les persones amb alts trets de psicopatia causen alguna forma de mal a casi totes les persones que coneixen. El mal és psicològic, emocional, físic, financer i social. Mentre que l’educació i el coneixement pot ser una eina poderosa pels supervivents, les seqüeles de la psicopatia poden durar tota una vida.


[1] Brown, S. and Leedom, L.J. (2008) Women Who Love Psychopaths: Inside the Relationships of Inevitable Harm. Fairfield, CT: Health and Well-Being Publications.

[2] Kirkman, C.A. (2005) From soap opera to science: towards gaining access to the psychopaths who live amongst us. Psychol Psychother. 2005 Sep;78(Pt 3):379-96.

[3] Babiak, P. and Hare R.H. (2006) Snakes in suits: When psychopaths go to work. New York, NY, US: Regan Books/Harper Collins.

[4] Andersen, D.A. (2007) Sociopaths and their smear campaigns. Lovefraud.com http://www.lovefraud.com/blog/2007/01/07/sociopaths-and-their-smear-campaigns/

[5] Gas lighting

 

Comments are closed.

Powered by WordPress. Designed by WooThemes