Liane Leedom M.D; David Kosson, PhD y Víctimas/sobrevivientes de Aftermath[1]
Comentaris sobre les tretze regles per a tractar amb sociòpates a la vida quotidiana de Martha Stout.
La present discussió de com tractar amb psicòpates es basa en les “Tretze regles per a Tractar amb Sociòpates a la Vida Quotidiana”, pàgines 156-162 del llibre “The sociopath nextdoor” [2] de la Dra. Marthe Stout. El nostre grup ha tingut molts debats animats respecte les 13 regles que han estat resumides per a vostè en aquest apartat. Els nostres participants en els fòrums de membres de Aftermath provenen de totes parts del món, pel que constitueixen un grup molt divers. A pesar de que la Dra. Stout no fa èmfasi a les diferències culturals ni a l’interior del nostre país ni a l’estranger, el seu punt de vista pot ser de gran interès allà on vostè es trobi.
Abans de repassar les regles en sí, desitgem tractar un tema general relacionat amb la prevalença de la psicopatia i els diferents termes diagnosticats que en ocasions es fan servir com si fossin idèntics. A la portada del llibre “The Sociopath Next Door” trobarà la següent frase: “1 de cada 25 nord-americans comuns no té consciència, ho manté en secret i pot fer qualsevol cosa sense sentir-se culpable”. Aquesta frase i el títol del llibre de la Dra. Stout implicaria que el 4% dels nord-americans són sociòpates. Donat que la seva descripció de la sociopatia és virtualment la mateixa que utilitzen els clínics i els investigadors quan es refereixen a la sociopatia, la implicació serà que el 4% dels nord-americans serien psicòpates. La seva afirmació, però, és consistent amb la prevalença estimada per al Trastorn de la Personalitat Antisocial (TPAS) tal i com ha estat definit al Manual Estadístic de Trastorns Mentals (DSM-IV) i no amb els estudis de prevalença de la psicopatia. El trastorn de la personalitat antisocial es solapa amb la psicopatia però no són els mateixos trastorns.
De fet no disposem de molta informació respecte de quant seria la puntuació a la comunitat en el Psychopathy Checklist-Revised (PCL-R)[3], que constitueix la forma d’avaluació de psicopatia més acceptada a la comunitat científica. Per tant, no sabem en realitat quantes persones amb puntuacions realment altes trobaríem a la comunitat. Malgrat això, un estudi recent amb el Psychopathy Checklist- Screening Version[4] (PCL: SV) va trobar que menys de l’1% de la mostra a la població comunitària complia amb els criteris de investigació per a la psicopatia. A l’hora, la sociopatia no existeix com una entitat diagnòstica reconeguda, no existeixen mesures validades per la sociopatia, per tant no comptem amb investigació que ens indiqui si la sociopatia i la psicopatia constitueixen el mateix síndrome o no.
A l’elaboració del DSM-V, s’han dut a terme estudis per avaluar noves disfuncions psicològiques, incloent noves definicions i criteris diagnòstics de trastorns de personalitat. Per a més informació respecte del debat de sociopatia i TPAS i la seva importància en el síndrome psicopàtic, segueixi aquest enllaç. (click here).
Aleshores, per què és important que una persona determinada sigui específicament diagnosticada com a “psicòpata”? En realitat, per al públic que busca informació general no té importància i tampoc ajuda a enfrontar-se a aquestes persones que són difícils de tractar i fins i tot poden ser perilloses. Per a decidir-ho de una altra manera vostè trobarà que aquestes regles per tractar amb sociòpates són útils per a tractar amb qualsevol que tingui trets psicopàtics. Mentre més trets psicopàtics tingui una persona, més útils li seran les regles. De fet, mentre més símptomes psicopàtics tingui la persona, és probable que sigui més perillós a pesar de que pugui o no ser diagnosticat com a “psicòpata” i tot i que aquella persona tingui o no característiques de un altre trastorn de personalitat. De fet, moltes persones són trastorn de personalitat en especial aquells amb TPAS [5], trastorn de personalitat narcisista, trastorn de personalitat histriònic i trastorn de personalitat límit, comparteixen algunes característiques amb la psicopatia. Donat que la major part dels membres de una família tindran una confirmació del diagnòstic de “psicopatia”, és important comprendre que si una persona semblés tenir molts de aquests trets i és un abusador i/o violent, podria ser perillós.
Val a dir que no existeixen investigacions que demostrin la utilitat de aquestes regles. Tot i això, a pesar de que pensem que la investigació és la millor forma d’establir la utilitat de les estratègies d’afrontament, comprenem la necessitat real d’entregar lineaments a les persones que pateixen. Entreguem aquestes regles junt amb les nostres interpretacions i, en alguns casos amb modificacions ja que aquestes regles representen a l’actualitat una de les guies més específiques i de sentit comú disponibles per aquelles que estiguin involucrades a una relació amb individus psicopàtics.
Resum de les 13 regles
Per ajudar les persones a prendre la decisió de fer servir les 13 regles, les hem resumit en un grup de frases que faciliten la seva lectura:
- Un psicòpata (es pot observar a la seva mirada) no té consciència
- Si se sent malament o equivocat, aleshores probablement estigui equivocat
- Les persones haurien de haver de guanyar-se la teva confiança
- No donis la teva confiança a cegues a tots els demés, no importa de qui es tracti
- Si t’estan afalagant és probable que t’estiguin enganyant
- No pots respectar a qui et provoca temor
- A una partida amb avantatge de l’altre, sempre vas perdut
- Perd-te i estigues perdut
- Una història de mala sort pot ser un engany afectiu
- Ningú pot canviar ningú
- No et transformis en el còmplice de ningú
- Mantingues una actitud positiva cap a la vida
- Viu bé i sigues honest amb tu mateix
TRETZE REGLES PER A TRACTAR AMB ELS PSICÒPATES A LA VIDA QUOTIDIANA
En aquesta secció, les regles de la Dra. Stout (o els extractes de les seves regles) estan escrites en itàliques i tot seguit el nostre comentari.
1.La primera regla implica empassar-se la píndola més amarga que és reconèixer que algú literalment pot no tenir consciència i que aquestes persones sovint no tenen semblant físic a Charles Manson o Ferengi, sinó que s’assemblen a nosaltres.
Per a la majoria de nosaltres, que sí tenim consciència, és una idea difícil de acceptar. Tenim estàndards que ens indiquen el que es apropiat i el que no ho és. De forma rutinària prenem decisions basades en aquests estàndards en relació al que es bo o dolent. El fet de tenir-los ens fa sentir empenediment quan ens equivoquem. La consciència pot ser vista com una brúixola moral que enes orienta respecte de com em de passar el nostre temps, quines són les coses que realment valorem i saber si ens em descarrilat, o fins i tot com tornar al camí correcte. Això no vol dir que totes les persones pensin igual respecte el que es bo i el que és dolent.
Per a algunes persones la seva única brúixola és el que sent al moment: “què m’agradaria fer ara, en aquest moment?” Els subjectes psicopàtics no passen molt de temps preguntant-se per les seves motivacions. No examinen els seus pensaments i/o els sentiments de la mateixa manera que la majoria de nosaltres ho fem. La falta de consciència pot ajudar a explicar per què les persones amb característiques psicopàtiques no només segueixen trajectòries perdibles sinó que tenen una notable manca d’estabilitat en la seva conducta.
En ocasions un subjecte psicopàtic pot començar a portar als demés cap a una direcció i sobtadament canviar-la sense raó aparent. És com si la direcció original estigués assentada en un impuls i la nova motivés un altre impuls diferent. Això no té sentit des de la perspectiva de les decisions preses amb cura, pensades i basades en els nostres valors centrals, però comença a tenir sentit quan la persona es mou basada en impulsos del moment.
També és important tenir en compte que el terme “ningú de nosaltres és perfecte” no vol dir que tots siguem iguals. Si ha pres males decisions i ha decebut algú o ha sigut enganyat per algú i ha permès que aquesta persona faci mal a algun dels seus amics o a algú de la seva família, això no significa que vostè sigui igual que aquella persona. Fins i tot si vostè necessita canviar la seva conducta abans de sentir-se bé amb vostè mateix/mateixa, no significa que no pugui jutjar la conducta de un altre com a equivocada quan aquell comportament sembla estar fent mal als demés.
2.Si hi ha un contrapunt entre els seus instints i el que es juga en el rol que una persona ha assumit: educador, metge, dirigent, cuidador de animals, humanista, pare; faci cas al seu instint.
Hi ha una premissa darrera aquesta regla que les investigacions preliminars ens fan posar en dubte. Aquesta premissa és que a persona normal pot de forma confiable diferenciar un “psicòpata” dels demés, o tal com diu la regla: “els seus instints el guiaran”. Malgrat això, quan descobreixi que la persona amb la que està pot tenir aquest trastorn, potser ja sigui massa tard i vostè estigui massa involucrat/involucrada a la relació.
Un altre problema amb aquesta regla és que alguns podem confiar en els nostres instints però no tots podem fer-ho. Alguns hem sigut tan maltractats o controlats per altres que hem perdut el contacte amb els nostres instints, amb el nostre propi sentit d’eficiència. Alguns estem tan habituats a que emocions tan poc saludables ens guiïn (sigui el ressentiment, la soledat, l’ansietat, la culpa) que objectivament no hem de confiar en els nostres instints fins que no haguem solucionat aquests temes.
L’encoratgem a que consideri tot el rang d’opcions disponibles quan es tracta de fer eleccions que potencialment poden canviar la seva vida. Igual que a les decisions mèdiques, pot ser de utilitat comptar amb una segona opinió, o una tercera o una quarta. No permeti que els conflictes familiars l’impedeixin tenir consells sòlids i no consenteixi que el convencin de acceptar el que és inacceptable. Si vostè no confia en els seus instints ara mateix, ha de saber que amb el temps i recolzament vostè pot recuperar la seva capacitat de confiar en ells (al menys la major part del temps).
3.Quan estigui considerant ttenir una nova relació, del tipus que sigui, practiqui la “Regla del 3” en relació a les peticions i promeses que li facin i a les responsabilitats de aquella persona. Faci que la “Regla del 3” sigui la seva política personal. És com es menciona a continuació: una mentida, una promesa trencada o una responsabilitat descuidada pot ser un malentès, dos poden implicar un error greu; però tres vol dir que està tractant amb un/a mentider/a i l’engany és l’eix de la conducta sense consciència. Redueixi les seves pèrdues i surti de aquella relació lo abans possible. Deixar la relació pot ser difícil, però serà més fàcil i menys costós ara que més endavant.
Estem d’acord amb el principi de que les persones han de guanyar-se la nostra confiança, i que em de basar la nostra confiança o desconfiança en la forma de comportament de les persones i no en paraules. A pesar de que la “Regla del 3” té sentit, també reconeixem que no existeix un número màgic que indiqui quin és el moment de sortir-se. En alguns casos 3 pot ser el número, però en d’altres 2 pot ser massa.
El Dr. Leedom recomana una altra regla del 3 que el Dr. Kosson pensa que pot ser “poc pràctica”. Quan es comença un nou romanç, esperi al menys 3 mesos per tenir intimitat sexual ¡No només 3 sortides! La intimitat sexual reforça els sentiments de apego i compromís en particular en el cas de les dones. Els subjectes psicopàtics sovint compten amb això. Es mouen ràpidament per atrapar a algú i aconseguir que es comprometi abans que pugui donar-se compte del que estan per fer. A pesar de que esperar no és garantia, pot evitar-li la pena de comprometre’s amb un psicòpata impacient.
4.Qüestioni a l’autoritat. Una vegada més, confiï en el que els seus instints i preocupacions li diuen. Especialment quan es refereixen a persones que argumenten que manegar els demés, que la violència i la guerra o altres tipus de confrontacions són una gran solució per alguns problemes. Faci això fins i tot quan, especialment quan, tots els que són propers a vostè han deixar de qüestionar a l’autoritat.
Estem completament d’acord amb la Dra. Stout. També suggerim que sospiti fortament d’aquells que diguin que vostè no pot posar-los en dubte respecte del perquè fan el que fan, on han anar o el que estiguin fent. Depenent de les circumstàncies, ser prudent al expressar les seves sospites i tenir cura a l’hora de seleccionar les persones amb les qui comenti els seus dubtes, pot ser necessari per no sortir malmès. Això és especialment cert quan es tracta de algú que està en una posició de autoritat.
Una altra forma de dir això és “sigui escèptic, però aprengui a escoltar” tal i com ho recomanen don Miguel José Ruiz i don José Ruiz a “The Fifth Agreement: A practical Guide to Self-Mastery”[6]. Si vostè simplement es deixa portar per la seva intunció tot el temps, probablement no estigui sent suficientment escèptic o no estigui escoltant prou altres parts de sí mateix que poden sentir que hi ha perill, o a altres persones a la seva vida que poden estar advertint-li. Malgrat això, ser escèptic no significa que no pugui obrir-se i respondre als demés. Però tingui en compte que la validesa dels seus instints pot veure’s afectada per pèrdues recents, tensions i altres conflictes que estigui vivint (Fonts: Ruiz, don Miguel, & Ruiz, don José (2009). The Fifth Agreement; a Practical Guide to Self Mastery. San Rafael, CA: Amber – Allen Publishing”KK).
5. Sospiti sempre de afalagaments i adulació. Els afalagaments són agradables, especialment quan són sincers. En contrast a això, l’afalagament és extrem i apel·la el nostre ego de manera irreal. .És el material del fas encant, i casi sempre implica un aspecte manipulador. La manipulació a través de l’afalagament i l’adulació en ocasions és innòcua i en altres és sinistra. Observi més enllà del massatge a l’ego i tingui present sospitar dels afalagaments.
Els subjectes psicopàtics sovint victimitzen aquells que estan sota estres o en condicions de ser obedients. Durant moments de vulnerabilitat les persones estan molt necessitades d’afalagaments i alè. Molts de nosaltres hem après que és bo explicar als demés quan estem travessant un moment difícil amb necessitat de recolzament. Si confiem en els qui són dignes de la nostra confiança és una estratègia adaptativa. Malgrat això és important tenir en consideració que a pesar de que algunes persones li diran que són dignes de confiança, no ho són. En el cas dels subjectes psicopàtics, li diran el que desitja escoltar per guanyar-se la seva confiança i lleialtat.
Tots travessem períodes en els quals tenim major necessitat d’escoltar el que desitge, que ens diguin coses bones sobre nosaltres, moments en que estem molt necessitats. És important per a nosaltres desenvolupar relacions amb amics de confiança i membres de la família que puguin respondre a les nostres necessitats i donar-nos una retroalimentació honesta. També ens ajuda escoltar els demés, fer una avaluació honesta dels nostres punts forts i febles. Sistemes de recolzament com aquests poden ser molt importants especialment quan ens trobem amb problemes per a diferenciar entre l’adulació manipuladora i l’estima honesta.
6.Si fos necessari, redefineixi el seu concepte de respecte. Sovint confonem la por i el respecte. Permetem que al nostre gran cervell humà se sobreposi a la nostra tendència animal de fer reverències als depredadors…
Aquesta regla fa referència a dos temes. Primer per a la Dra. Stout redefinir respecte significa no confondre-ho amb por. El respecte que li tinguem a algú hauria de dependre de la seva bondat i de les accions constructives que realitzi. Si algú es comporta de forma immoral o poc ètica, transgredint el nostre sentit del bé i del mal, no podem i no hem de respectar la seva conducta. També hem de respectar-nos a nosaltres mateixos. Algú que repetidament ens fereix o ens controla, ens demostra falta de respecte. Per a mantenir el respecte per nosaltres mateixos hem de actuar de una manera que protegeixi i defensi de forma constructiva qui som i els valors que tenim.
Ja sigui que ens protegim afirmant les nostres pròpies perspectives, confrontant la mala conducta o buscant ajuda en aquells que puguin tenir millors eines que nosaltres per protegir-nos, depèn de quan temem a algú que ens amenaci o fereixi. A alguns de nosaltres ens han ensenyat a creure que el respecte per una altra persona implica evitar confrontació amb ell o ella. Ens han ensenyat a considerar la confrontació i fins i tot el fer valer la nostra opinió (si està en conflicte amb la opinió de l’altre) com una conducta indicativa de falta de respecte. No obstant això només es correcte en un context de conductes civilitzades. Únicament funciona quan totes les persones estan compromeses amb comportaments respectuosos. Si algú el falta el respecte i vostè evita l’assertivitat i la confrontació tingui per segur que serà abusat o explotat. Sovint l’assertivitat implica confrontar amb prudència aquells que el fan mal o trobar persones (amics, familiars, professionals, institucions) que el poden ajudar a afirmar els seus drets.
7.No segueixi el joc. La intriga és una de les eines que fa servir el sociòpata. Resisteixi les temptacions de competir amb un psicòpata seductor, de ser més llest que ell, psicoanalitzar-lo, o fins i tot fer bromes amb ell. A més de reduir-se al seu nivell, s’estarà distraient del que és realment important: protegir-se a sí mateix.
En alguns casos la persona construeix jocs elaborats per a la seva pròpia distracció. Una clau que el mostra que vostè és en mig de un joc aliè és si vostè descobreix que algú està aconseguint plaer o entreteniment de coses que altres es prenen amb serietat.
Per exemple si algú té dificultat en retornar a la serietat i sobrietat de la feina degut a temes privats o idiosincràtics o pel plaer que obtenen de l’estrès o patiment de l’altre o si algú està demanant que faci coses que no tenen res a veure amb objectius racionals de la feina, sinó que semblen estar dissenyats per enganyar o manipular als altres (novament no com una broma sinó de tal forma que pugui col·locar a la persona en un camí perjudicial durant hores, dies o setmanes), això pot ser indicatiu de una perillosa capacitat de manipulació.
Més encara, si vostè descobreix que el joc és molt elaborat i que és probable que consumeixi molt de temps, diners, esforços, etc. És factible que seguir en aquest joc l’allunyi del que és realment a la seva vida. No es deixi succionar per aquesta situació, surti! Sortir-ne pot requerir l’acceptació de que ha patit pèrdues de alguna classe, siguin poques o moltes. Malgrat això, en mols casos és probable que perdi molt més si continua engancat en el joc amb aquest subjecte. Per ballar es necessiten dos!
8.La millor manera de protegir-se de un sociòpata és evitar-lo/a. Negar-se a tenir qualsevol tipus de contacte o comunicació amb ell o amb ella.
Aquesta regla està dissenyada per aquells adults que estan en una relació voluntària amb un altre adult que té característiques psicopàtiques. Per tant, com fer per a sortir d’aquesta relació amb algú que és psicopàtic? Escolti la cançó de Neil Sedaka “Què trist és dir adéu”. En el cas del joves solters/es, tallar tot tipus de contacte pot ser no només una opció viable sinó la millor. Però si la persona amb trets psicopàtics és el seu marit, cap o algú amb autoritat amb el qui ha de tractar, el tallar contacte del tot pot no ser una opció, o al menys no una opció immediata. EN aquells casos, quan sigui impossible, faci plans per intentar evitar-lo al màxim. Planifiqui com canviar la relació, canviï la feina, o fins i tot de residència si fos necessari. SI algú pot fer-li mal a vostè o a les persones properes a vostè, aleshores pot estar sotmetent-los a riscos addicionals de sortir perjudicats si vostè continua portant aquesta persona a casa seva, si segueix permetent que la seva feina depengui de la seva avaluació i així successivament.
Reconeixem que aquesta regla pot no se de utilitat en el cas de els qui tenen fills amb característiques psicopàtiques. Normalment els fills estimen els seus pares. Per tant, quan un jove és poc amorós i té conductes destructives i perilloses, els pares es troben en un conflicte extremadament dolorós. Als Tribunals de Familia sembla haver poca comprensió amb el trauma que provoca viure amb un adolescent de característiques psicopàtiques. Malgrat això, fins i tot quan un nen sembli tenir moltes de aquestes característiques és possible que canviï amb el temps. No obstant, l’estrès i el trauma per altres membres de la família pot ser devastador, no només pels pares sinó per tots els que viuen en aquella llar. Si els pares creuen que un dels seus fills té trets psicopàtics, haurien d’avaluar el nen amb un professional expert. Més encara, encoratgem els pares a mantenir relacions terapèutiques amb professionals que puguin ajudar-los de la forma més eficient possible en el tracte i maneig de aquests nens. Esperem desenvolupar recursos addicionals per ajudar els pares a tractar aquests nens en risc de desenvolupar una psicopatia, malgrat això, el millor dels recursos mai substituirà l’ajuda professional.
9.Qüestioni la seva tendència d’apiadar-se dels demés amb massa rapidesa. S’ha de tenir respecte per les persones amables i valeroses. La pietat és una altra resposta socialment valuosa i s’ha de reservar per les persones innocents que estan patint dolor genuí o que han caigut en desgràcia.
Els subjectes psicopàtics sovint són hàbils manipuladors de les emocions dels demés en el seu propi benefici. Una història ben estructurada de mala sort pot ser una estafa emocional eficaç, aquestes històries són el material de treball de les persones amb característiques psicopàtiques. Si vostè es troba en aquest moment a punt de estendre la mà a algú que li ha fet un prec de ajuda i que depèn dels seus recursos, observi amb cura i posi límits. Recordi que malgrat que senti llàstima o compassió, vostè pot escollir què fer.
10. No intenti salvar el que és insalvable. Segones (terceres, quartes, cinquenes) oportunitats són per a persones que tenen consciència. Si vostè està tractant amb una persona que no té consciència, sàpiga mantenir-se ferma i eviti pèrdues. La conducta del sociòpata no és en cap cas culpa seva, ni és la seva missió a la vida. La seva missió és la seva pròpia vida.
La simple veritat és que ningú té el poder de canviar a ningú. Vostè pot ser un recolzament positiu per algú que esta treballant canvis en sí mateix, però la feina de canvi correspon a la persona que ha decidit canviar. Des de el principi dels 80, el concepte “codependència” es va incloure a l’àmbit de la psicologia. Posteriorment, Timmen Cermak va construir els següents cinc criteris o trets per a elaborar una categoria diagnòstica del trastorn de personalitat co-depenent.
A. Una inversió de autoestima en la capacitat de influir/controlar els sentiments i conductes, tant en sí mateix con en els demés a pesar de les conseqüències adverses obvies que comporta el fer-ho. La personalitat codependent pateix una relació distorsionada amb el poder de la voluntat i inverteix quantitats desmesurades d’energia i esforços per millorar/ajudar als demés a la recerca de una semblança de auto validesa
B. Assumeix la responsabilitat de satisfer les necessitats dels demés.
C. Ansietat i distorsió de límits en relació a la intimitat i la separació.
D. Implicació en relacions amb persones amb trastorns de la personalitat, dependents de substàncies químiques, altres codependents i/o persones amb trastorns impulsius.
E. Tres o quatre de les següents emocions constrictives: depressió, hipervigilància, compulsions, ansietat, abús de substàncies, negació excessiva, abús físic o sexual recurrent, malaltia mèdica relacionada amb estrès, i/o una relació primària amb un abusador de substàncies de dos anys de antiguitat al menys.
El punt és que intentar salvar una persona amb un trastorn pot transformar-se en un trastorn per a vostè! Si sent que la seva vida s’ha transformat de aquesta manera, si us plau, no deixi de buscar una avaluació amb un professional qualificat (Fonts Cermak T.L (1986). Diagnosis and treating copendence[7], Minneapolis Johnson Institute Cermak, T.L (1991). Coñaddiction as a desease[8] Psyquiatric Annals, 21, 266-272).
11. Mai ajudi, per llàstima o per cap altra raó a un sociòpata a amagar el seu verdader caràcter.
“Si us plau no ho expliquis a ningú” sovint dit amb els ulls plorosos, és la marca enregistrada de la súplica dels lladres, abusadors de nens… i psicòpates. No escolti càntics de sirena. Els demés necessiten i mereixen ser alertats; els sociòpates no mereixen que vostè sigui el que custodiï els seus secrets.
Si algú sense consciència insisteix en que vostè “li deu”, recordi el que està llegint ara i que el dir “m’ho deus” probablement ha sigut la línia central de l’argument dels psicòpates durant milers d’anys. Tendim a viure el “m’ho deus” com una petició que ens obliga, però en realitat, no és així. També ignori arguments del tipus “ets com jo”, doncs vostè no n’és!
12. Defensi el seu psique. No permeti que algú sense consciència, o fins i tot un grup de persones similars, el convencin de que la seva sensibilitat és una forma de fracàs. La major part de les persones tenen consciència. La major part de les persones són capaces d’estimar.
Moltes persones que han viscut victimitzades per algú amb trets psicopàtics diuen que mai podran confiar en ningú de nou. Moltes víctimes diuen que no poden seguir les seves vides perquè continuen vivint amb por a la violència o a patir més abusos. Si el resultat de una relació és la pèrdua de la capacitat de confiar i del seu sentiment de seguretat, aleshores el desconfort resultant pot fer que el seu patiment s’estengui durant anys, més enllà de la victimització inicial.
Si la seva psique ha estat malmesa per una relació traumàtica amb un subjecte psicopàtic, aleshores necessita sanar-se i recuperar-se per poder seguir amb la seva vida. La seva recuperació ha d’ocupar un lloc central a la seva vida, un lloc que mereixi el seu temps i tota la seva atenció. Les persones que es preocupen per vostè probablement el vulguin ajudar en aquest procés, sempre i quan comprenguin el que vostè ha viscut. Si vostè pateix per temes com la confiança o pors constants i si els seus intents de recuperar-se no són exitosos, l’encoratgem a que busqui ajuda professional.
2.Viure bé és la millor de les revenges
Els subjectes psicopàtics entrenen als que els rodegen a ser hipervigilants enfront a les seves necessitats. Si vostè ha estat entrenat per a concentrar massa de la seva energia vital en una persona amb trets psicopàtics, ara és el moment de recuperar la seva vida. És temps de concentrar la seva atenció en la pròpia salut i benestar. Comenci amb una bona dieta i un bon pla d’exercicis. Si és necessari vegi un metge perquè tracti els temes de salut pendents que pugui tenir. Faci plans per a tornar a les activitats i aficions que li agraden. En resum: recuperi la seva vida.
També creiem que alimentar un desig de venjança es una senyal de que no està completament separat de la persona que el va ferir. Inclús encara millor que viure bé com a forma de venjança, és viure la seva pròpia vida per vostè mateix/a. Faci el que pugui perquè la seva vida en aquest món sigui significativa i productiva per a vostè i els que estima.
A la propera secció hem identificat estratègies addicionals que complementen les 13 Regles originals de la Dra. Stout i hem agregat comentaris addicionals sobre aspectes específics de cada una de les regles, que mereix especial atenció. Tant les estratègies com les preocupacions addicionals han sorgit des de la nostra experiència i de les vivències col·lectives dels membres del fòrum de “Aftermath: Surviving Psychopathy”[9]. Els estem agraïts per la seva participació en el Fòrum i per compartir les seves experiències amb nosaltres.
MÉS ENLLÀ DE LES 13 REGLES – ESTRATÈGIES ADDICIONALS PER A FER FRONT A PERSONES AMB TRETS PSICOPÀTICS
Per ajudar-lo a reflexionar en aquest grup addicional d’estratègies les hem resumit en una sèrie de frases de manera que puguin ser vistes de una sola vegada.
Resum de les 9 estratègies addicionals
- No tregui conclusions a simple vista
- Si el príncep encantat resulta ser un malson, desperti.
- Busqui un port segur a la tempesta
- Eviti córrer riscos simplement por l’emoció de corre’ls
- No sigui una presa fàcil
- Busqui ajuda y expliqui el que li passa
- Documenti, documenti, documenti
- Trobi o comenci un cercle de recolzament
- Intentar rescabalar-se és una elecció ximple
NOU ESTRATÈGIES ADDICIONALS PER A TARCTAR AMB SUBJECTES AMB TRETS PSICOPÀTICS
1. Faci una proba de la seva hipòtesi per veure si és la correcta si vostè creu que està tractant amb algú amb trets psicopàtics. No tregui conclusions sense verificar-la.
Si no compta amb molta informació pot ser útil aconseguir-ne més abans de jutjar algú. Si té evidència consistent que alguna persona a la seva vida té molts trets psicopàtics, pot ser necessari que comenci a prendre algunes mesures per protegir-se vostè i tenir cura dels seus sers estimats.
El terme psicopatia ha sigut molt mal utilitzat a la nostra cultura (Vegi A Primer on Psychopathy by Kosson and Hare and Harey What “Psychopath” Means by Lilienfeld and Arkowitz)[10]. S’ha utilitzat com a sinònim de maldat, sadisme, hostilitat o malaltia mental en general. El terme ha estat tan mal utilitzat que algú (font desconeguda) va dir “un psicòpata és algú que no ens agrada”. Però en realitat, la psicopatia és un trastorn específic, un trastorn de personalitat que es caracteritza per diverses formes concretes i inusuals de comportaments i disposicions en diverses àrees de la vida (vida domèstica, feina, amistat, relacions amb la família d’origen, aficions, activitats delictuals). Si comença a preguntar-se si algú a la seva vida podria ser un psicòpata, tingui en compte que una gran quantitat, per ventura la major part de la violència i abús en el món és comès per persones que no tenen aquesta constel·lació específica de trets caracterials. De fet, semblaria ser que la majoria de mentides dites i infidelitats són comeses per persones que no són primàriament psicòpates. Etiquetar a algú de manera poc assenyada com a psicòpata pot impedir que aconsegueixi formes productives de solució de problemes a la seva relació.
No obstant, és possible instruir-se en les característiques que composen la psicopatia per a tenir una aproximació de quines de elles (si les hagués) descriuen la persona que a vostè el preocupa. Però aquesta informació pot no estar disponible a menys que tingui accés a saber com aquella persona es comporta amb els demés, cosa que només sabrà si veu com actua a les situacions socials o si conversa amb altres persones amb les que ell o ella es relaciona. És important considerar els exemples de conductes diferents a les que nosaltres tenim. Si la persona amb freqüència es comporta en una direcció oposada a les conductes psicopàtiques (per exemple humilitat, honradesa, acceptació de la responsabilitat, consideració acurada de les alternatives) aleshores aquesta persona problemàtica a la seva vida probablement no es caracteritzi per molts trets psicopàtics a pesar de que pugui tenir algunes senyals de algun trastorn de personalitat o fins i tot alguns símptomes de psicopatia.
Si arribem a conèixer a algú bé amb el pas del temps, sovint podem saber respecte de altres àrees de la seva vida. A pesar de que és difícil diagnosticar la psicopatia sense entrenament previ, no és difícil per a un observador acurat i objectiu veure les qualitats mentals i conductuals inherents tal como són exhibides.
2. Si vostè reconeix que està romànticament implicat amb un adult que exhibeix trets psicopàtics i a pesar de això vostè està convençut o convençuda de mantenir relació o contacte amb aquesta persona, pregunteu-vos quins poden ser els seus motius per a seguir amb la relació.
En ocasions les persones que s’han enamorat de psicòpates troben molt difícil sortir de la relació. Si vostè no pot fer-ho i desitja seguir tenint una relació amb algú que vostè creu que és psicopàtic, revisi què està malament en el que està pensant i hauria de contemplar la possibilitat de buscar ajuda professional. Pot ser temptador seguir convencent-se de que la persona canviarà (vegi la Regla #10 de Martha Stout). També pot ser-ho seguir ignorant les contradiccions entre el que la persona diu i fa. Pot ser que vostè contínuament suprimeixi els seus dubtes i desconfiança degut a la por de estar sol novament. La consciència de que si perd a aquella persona amb qui ha compartit la vida patirà un gran dolor, pot ser més del que vostè estigui disposat a tolerar i per això és possible que faci tot el estigui en les seves mans per evitar sentir aquesta pena o fer aquest dol. Però els membres de Aftermath el previndrien que aquella persona a la que vostè ha donat el seu amor no existeix i de fet és un invent la seva imaginació que ha sigut construït pel depredador que l’ha fet caure en les seves xarxes.
Si el dolor és inevitable, aleshores què guanya amb aplaçar-ho? També hi ha altres factors que poden encoratjar-lo a buscar o mantenir relacions amb subjectes psicopàtics. El desconeixement del trastorn i de la seva perillositat, un sentit grandiós de ser invencible i/o el plaer de arriscar-se per l’excitació que pot encoratjar el desig d’estar amb un psicòpata encantador.
Algunes persones parlen dels psicòpates amb un to de sorpresa i admiració. Si us plau, guardi la seva sorpresa i admiració pel Gran Canó, les Piràmides d’Egipte o els verdaders miracles de la vida (aquí fem referència a aquells admiradors confosos que envien cartes de amor i “correus de admiradors” a assassins coneguts i assassins serials.)
3. Busqui relacionar-se amb persones en les que pugui confiar i que no hagin sigut enganyats i/o no seran enganyats per subjectes psicopàtics.
Escolti acuradament aquelles persones, en especial quan està als inicis de una relació romàntica. .Permetis un moment per pensar.
Hi ha diverses raons per aquest consell. Si es tracta només de vostè front un subjecte psicopàtic, és més fàcil que aquella persona faci una redefinició de la seva realitat. Algú amb molts trets psicopàtics presentarà una versió de la realitat que li sigui convenient però que no és consistent amb els fets i una persona que està sola és més fàcil de seduir i manipular. El fet de tenir altres persones al voltant que coneixen com es comporta aquella persona el dificultarà la manipulació de la realitat. Les persones que no són seduïdes poden servir com a mecanisme important de control de la realitat i ajudar-lo a mantenir les seves conviccions i donar-li retroalimentació respecte com està manegant la situació. També s’ha de tenir present que el pensament grupal pot recolzar a un psicòpata, per tant és aconsellable buscar opinions externes si està relacionat amb el que podria ser un grup de culte o qualsevol altre grup amb característiques de afinitat coercitiva.
També és freqüent que les persones que estan involucrades amb subjectes de trers psicopàtics perdin el recolzament dels seus sistemes de suport. Un dels trucs de tals depredadors és aïllar-lo dels seus amics i família. Tots necessitem mantenir relacions amb persones confiables. Si està en una relació amb algú en qui no pot confiar, les seves necessitats de amor, dependència i atenció no estan sent satisfetes o se suposa que seran satisfetes només per una persona… el psicòpata. Vostè se sentirà més feliç si pot comptar amb més persones per recolzar-lo. Més encara un sistema de recolzament sa l’ajudarà a mantenir-se allunyat de subjectes psicopàtics i a recuperar-se emocionalment del trauma que ha patit. Un bon sistema de recolzament pot incloure a membres de la família i amics, al igual que consellers i terapeutes.
Com saber si algú és de confiança? Aquesta és una pregunta de difícil resposta. No hi ha una sola regla que pugui indicar-ho. Malgrat això, per evitar ser estafat o traït, és essencial que observi vostè mateix/a les conductes de les persones i que faci preguntes. Si en el passat ha sigut massa confiats, aleshores és comprensible que desitgi ser extremadament cautelós en fixar-se si algú mereix la seva confiança. Quan no estigui segur de les conductes de algú, es bo posar a proba les pròpies percepcions parlant sobre elles amb amics o membres del seu sistema de recolzament (incloent persones del fòrum de Aftermath). Aquesta pràctica pot ajudar-lo a avaluar els seus instints.
Un punt relacionat amb lo anterior és que no pot confiar en qui es tem i no pot tenir una relació verdaderament propera de cap mena amb algú en qui no pot confiar.
4. Asseguri’s de conèixer la diferència entre assumir un risc calculat per un fi beneficiós i assumir riscos de forma descuidada simplement pel fet de viure emocions fortes.
Ningú podria escollir tenir una relació amb algú amb lúnica finalitat de posar en risc la seva seguretat física, emocional o financera. Per aquesta raó, molts pocs de nosaltres ens involucrem amb persones amb molts trets psicopàtics. Si algú té algun subjecte psicopàtic a la seva vida, aleshores probablement quan estava coneixent a aquesta eprsona no es va donar compte dels riscos i, en molts casos, dels costos que podria tenir iniciar una relació amb ell o ella. Mai ha de sentir-se culpable per haver estat enganyat per algú que va fer un ardu treball per enganyar-lo i que certament no el va advertir respecte els seus trets destructius de personalitat.
No obstant, interactuar amb algú amb trets psicopàtics no només el posa a vostè en risc sinó que també posa en risc als demés. Molts psicòpates teixeixen xarxes d’enganys sostingudes per moltes relacions que s’han establert amb aquest propòsit. Els psicòpates saben com rodejar-se de persones que els legitimen enfront els altres i que els serveixen de “façana”. Utilitzaran a qualsevol amb aquest propòsit incloent sacerdots, pastors, rabins, membres de la família i per suposat als nens. Si les persones es neguen a participar a la vida dels psicòpates, aquests advertiran que tenen forts límits per emprar la seva habilitat de fer mal a tercers.
5. Qüestioni les seves reaccions enfront a propostes seductores, especialment quan estan plenes d’encant, simpatia i adulacions.
Les persones amb característiques psicopàtiques sovint perceben amb facilitat les nostres necessitats més profundes i responen amb simpatia i atenció per guanyar-se la nostra confiança. Aparenten comprendre els nostres anhels més profunds. En el cas de la majoria de nosaltres, les nostres reaccions instintives (buscar el que és bo per a nosaltres i evitar el mal) són un a bona guia del que passa al nostre voltant, fins i tot a pesar de que tots podem cometre errors i ser enganyats en ocasions. Malgrat això, quan la nostra consciència de nosaltres mateixos i la confiança que tenim en nosaltres estan disminuïdes i ens troben amb la guàrdia baixa, podem ser extremadament susceptibles a caure en els “bons oficis” de un psicòpata. La nostra vulnerabilitat és una invitació oberta als sense escrúpols perquè s’aprofitin de nosaltres en ocasions per a aconseguir guanys immediats i altres vegades per a mantenir-nos en la reserva “per si decés”. Una possibilitat és que ens haguem unit a algun grup que cobreixi a aquest depredador i li permeti continuar els seus objectius. Analitzar de prop aquell que ens fa sentir bé quan estem deprimits pot ser molt difícil de fer, però ens pot evitar una gran dosi d’ angoixa en el futur.
6.Se pot aconseguir que l’ajudin experts, faci-ho i encoratgi’ls a educar als altres professionals involucrats en la seva situació.
Com a participants en procediments legals, per exemple, un divorci o la custodia de un nen, podria necessitar ajuda en la presentació de la seva part de la història familiar disfuncional. Moltes persones en situacions com aquestes caracteritzades per un alt nivell de tensió, han sigut penalitzades per senyalar trastorns en una altra part. Aquesta tendència a veure la patologia en algú de qui ens estem divorciant, sovint es considera com a part del síndrome de alienació parental. A pesar de que existeix una tendència natural a sentir hostilitat quan algú ha sigut dolent, infidel o abusiu amb nosaltres, cap de aquestes coses s’iguala als patiments que infringeixen els psicòpates. Per evitar ser penalitzat per senyalar una conducta que potser esta associada a la psicopatia, és possible que necessiti ajuda experta. Un expert pot ser de gran recolzament en els intents d’educar als altres implicats en la situació de la realitat de un psicòpata i els efectes que té sobre els membres de la seva família. És important diferenciar entre estar enfadada amb algú pel que li ha fet a vostè i/o als seus fills i la necessitar d’enfrontar-lo constructivament per reduir el dany futur. Si s’està divorciant de algú amb trets psicopàtics la seva meta principal ha de ser reduir el dany futur.
Si un advocat, terapeuta, jutge etc. Li diu que ha de confiar en un subjecte psicopàtic, que la seva paraula és suficient garantia, aleshores no coneixen el que pot produir en els demés aquest síndrome i els patrons d’engany i manipulació associats. És possible que vostè es senti temptat a aclarir-li-ho. No obstant, poden haver riscos associats amb els seus intents d’educar per vostè mateix/a els professionals no informats. Si està massa volàtil emocionalment o molt enfadat o hostil, alguns professionals trobaran molt difícil prendre’l seriosament, fins i tot quan estigui informant correctament el que ha viscut. A més, els professionals poden posar-se a la defensiva o poden negar-se a creure el que vostè diu si el perceben com a una persona crítica o creuen que els tracta de incompetents. En casos extrems, alguns professionals han acusat a les víctimes de provocar a l’altre persona i fer que es comporti de aquella manera amb ells. Si vostè pogués estar enfadant al professional o deixant a perdre més les coses, pot ser de utilitat retrocedir i mirar de buscar ajuda en algú que sigui reconegut com a expert per a ajudar-lo.
7. Mantingui un registre de les conductes problemàtiques i destructives, dels incidents viscuts i els costos associats. De qualsevol i de cada un dels temes associats amb la persona amb el trastorn i la seva relació amb vostè.
Sovint no hi ha substituts de la evidència dura de la conducta il·legal, poc ètica o cruel de una persona.
Si hi ha una ordre judicial o es troba en risc enfront la llei, el que posi per escrit i estigui documentat podria salvar-lo algun dia. Moltes persones ens diuen que queden sorpreses quan veuen que el jutge falla de forma tal que sembla donar pes al que saben que són falses impressions de bona conducta. Si no hi ha evidències en paper de les conductes abusives, o dels enganys i contradiccions, com de les infidelitats o de les activitats criminals, aleshores una façana convincent pot ser molt persuasiva. Com això pot implicar mantenir registres segurs, tingui cura de on guarda la informació i a qui se la confia.
8. Busqui recolzament de altres persones que s’han vist involucrades amb subjectes psicopàtics i que s’hagin recuperat.
Pot ser un gran alleugeriment parlar amb algú que hagi viscut aquesta experiència. Això és així, tot i que la seva experiència sigui única en alguns aspectes. La combinació de un bon terapeuta i un company supervisor pot ajudar-lo a superar el trauma. Un grup de ajuda que el recolzi en la seva recuperació és una bona idea. Existeixen fonts de recolzament que poden ajudar-lo en el procés, però al igual que en tota la resta, ha de ser cautelós en la selecció de consells quan tracti el tema de la psicopatia. El tema mateix pot atraure els depredadors.
Al Fòrum de Aftermath, els membres tenen experiència amb les conductes disfuncionals que poden adquirir les víctimes i/o supervivents que han estat sotmesos a l’abús des de molt aviat i de forma persistent. Els records de aquestes situacions traumàtiques poden incloure no només la desconfiança, la por, ferides permanents i devastació financera, sinó també trastorns psiquiàtrics que van des de el Síndrome d’Estrès Posttraumàtic (SEPT) fins la depressió i fins i tot trastorns de la personalitat. Per alguns de nosaltres el procés de recuperació pot ser un camí ardu i llarg. I sense importar el dolorós que siguin aquests temes, és necessari treballar-los quan la recuperació total és la meta.
9. És de lluny molt, molt més saludable trencar la relació i seguir amb la seva vida que quedar-se i tractar de rescabalar-se.
Les víctimes i membres de la família sovint volen saber com poden derrotar a un psicòpata en el seu propi joc. Una dona preguntava “quines tàctiques psicològiques poden suggerir per tractar amb un psicòpata? Ha d’haber algunes eines i estratègies per guanyar-lo”.
El desig de guanyar a un subjecte psicopàtic és molt comprensible, ja que sovint sorgeix des de el mal patit i del desig de recuperar el respecte per sí mateix. Però recordi que mentre vostè desitgi venjar-se i segueixi jugant el joc per a guanyar, segueix involucrada amb algú amb característiques psicopàtiques, per tant, està postposant la recuperació i la transició cap a una altra etapa de la seva vida. Deixar anar és la major part del procés de recuperació cap a una altra etapa de la seva vida. Deixar anar és la major part del procés de recuperació. Fins i tot les fantasies de venjança poden distreure’l de la feina que ha de dur a terme.
Conclusions:
Ara que hem tractat les 13 regles i suggerit 9 estratègies addicionals per reflexionar, potser hauria de reconsiderar el tema central. Existeix alguna forma de tractar amb un psicòpata que no sigui la complerta total separació?
Primer, recordi que els psicòpates no busquen les mateixes recompenses que vostè. Mentre les seves metes es relacionen íntimament amb l’amor i la compassió que vostè sent pels demés, els objectius de un psicòpata probablement estiguin més relacionats amb els seus propis desitjos i plaer del moment, cosa que sovint aconsegueix a través del poder sobre els demés. Els psicòpates no estan interessats en les necessitats ni en els desitjos de les altres persones a la seva vida més enllà de la forma en que aquestes afecten les seves pròpies necessitats i desitjos.
Si vostè no entén que els psicòpates no estan motivats per les mateixes coses que el motiven a vostè, no podrà amb ells. Per a protegir.se a sí mateix tracti de fer aquest exercici mental: imagini com seria la seva vida amb els demés que importen per vostè si vostè no sentís culpa, empatia, compassió, responsabilitat i no tingués metes a llarg termini quan pren les seves decisions. Imagini que les seves eleccions es basen només en el que el beneficiaria a vostè en el aquí i en el ara sense considerar ni el seu propi futur. Ara imagini la combinació de un desig insaciable de poder i emocions, sense que en les seves relacions la culpa, la empatia o la compassió s’atrevís. Un psicòpata és com un cotxe esportiu amb un sistema d’acceleració i de frens defectuós.
Fins ara l’hem entregat un resum de la nostra perspectiva en les motivacions dels psicòpates i tenir això en ment pot ser de gran ajuda (per tenir una imatge més detallada, consideri quina de les característiques de la Psychopathy Checklist[11] s’apliquen a la persona amb qui es veu obligat a tractar). Consideri les condictes de la persona en diferents situacions (amb diferents persones) i si encaixa amb aquesta imatge de un psicòpata. Atorgui major importància a les conductes reals de la persona al llarg del temps més que a les aparences o a les seves afirmacions. Si això fóra aplicable, aleshores:
Mantingui totes les converses breus i centrades en el punt a tractar.
Estableixi límits clars.
Insisteixi en que totes les transaccions entre vostè o la persona amb trets psicopàtics siguin per ordre judicial o atenent a la descripció del càrrec que correspongui.
No tracti de fer que la persona se senti ferida o enfadada; això només augmentarà el mal.
El més important, DEIXI d’esperar que la persona psicopàtica es comporti com algú diferent de qui realment és: algú els motius del qual són aberrants i que no té culpa empatia ni compassió.
També l’encoratgem a enregistrar-se per fer servir el Fòrum Aftermath i que compti la seva història i aconsegueixi una còpia del llibre “The Sociopath Next Door” des de la nostra llibreria (bookstore). Agraïm les seves suggerèncias respecte aquestes estratègies i de noves regles para tractar efectivament amb subjectes psiucopàtics.
[1] Traducció
[2] “El sociòpata al veïnat” per Dra. Martha Stout.
[3] Test d’avaluació de psicopatia (PCL-R)
[4] Test d’avaluació de psicopatia en su versió de cribratge
[5] TPAS: Trastorno de personalitat antisocial
[6] “El cinquè acord: un guia pràctica per al maneig de sí mateix” Don Miguel Ruiz y Don José Ruiz
[7] Diagnòstic y tractament de la codependència, Instituto Johnson de Miennapolis, Cermal, T.L (1991)
[8] La Coadicció com malaltia, Anals Psiquiàtrics, 21, 266-272)
[9] Las Seqüeles: sobrevivint a la psicopatia.
[10] “Una aproximació correcta a la psicopatia” por Kosson y Hare i ¿Què significa “psicopatia”? per Lilienfeld i Arkowitz.
[11] Llistat d’avaluació de psicopatia
